Un nou informe sobre la ‘Prevalencia de la violencia contra la infancia y la adolescencia’, presentat aquest dijous pel Ministerio de Juventud e Infancia, posa de manifest l’elevada taxa de violència patida per la població infantil i adolescent a Espanya, especialment la que afecta les persones amb discapacitat. L’estudi, elaborat per Sigma Dos a partir d’una macroenquesta amb més de 9.000 respostes d’adults d’entre 18 i 30 anys, revela que les persones amb discapacitat van ser el col·lectiu que més va patir violència durant la seva infància.
L’informe recull sis tipologies de violència (psicològica i/o emocional, física, sexual, per la parella, per negligència i digital), i en cinc d’aquests segments, les persones amb algun grau de discapacitat van reportar la prevalença més alta. En concret, gairebé tres de cada quatre persones amb discapacitat van patir violència psicològica (71,9%) i violència física (71,1%). A més, una de cada dues va manifestar haver estat víctima de violència sexual (58,8%), violència per negligència (49,9%) i violència digital (50,2%). La ministra de Juventud e Infancia, Sira Rego, va atribuir aquestes dades a un “sistema que segueix jerarquizant la vida de les persones” i va assegurar que no són “fruto del azar“.
En termes generals, la violència psicològica és la que registra una prevalença més alta, afectant el 48,1% de les persones enquestades, amb els progenitors com a principals perpetradors. El 22,5% de les víctimes d’aquest tipus de violència va continuar patint-la en l’edat adulta. La violència física és la segona manifestació amb una prevalença del 40,5%, essent els progenitors els principals agressors, seguits pels companys/es i l’entorn familiar i escolar.
Respecte a la violència sexual, el 28,9% de les persones enquestades va patir-la, i un de cada 10 va continuar patint-la en l’edat adulta. En aquest cas, els principals perpetradors van ser les parelles (32,3%), adults desconeguts (25,6%) i amics/gues (21%). Gairebé una quarta part dels enquestats (25%) va ser objecte de violència digital en la infància, i una de cada deu persones va continuar patint-la en l’etapa adulta, amb les parelles (27,9%), adults desconeguts (26,3%) i menors d’edat (23,9%) com a principals perpetradors.
Miguel de la Fuente, director de Sigma Dos, va explicar que “la tasa de respuesta ha sido mejor en chicas que en chicos pero en ambos casos son estrictamente aleatorias“. També va admetre que el principal repte era “de dónde sacábamos la muestra“, ja que l’objectiu era aconseguir una mostra “aleatoria y no dirigida por los sesgos que pueda acarrear“.
La ministra Sira Rego va ser contundent en la seva anàlisi de les dades: “Cada dato es un grito, cada porcentaje una historia que pide reparación“, i va remarcar que aquestes xifres són “la evidencia de un sistema que reproduce desigualdad desde el inicio de la vida. Las niñas, adolescentes, personas Lgtbiq+, personas con discapacidad o de nacionalidad extranjera aparecen con las cifras más altas“. Davant d’aquesta situació, va subratllar que l’estudi “permite arrojar luz para conocer la situación y plantear medidas por parte de las diferentes administraciones públicas“.
Rego també va destacar que aquest informe, fruit de dos anys de treball, ha permès al Ministerio tipificar els diferents tipus de violència i establir mesures, com la recent proposta de modificació de la Ley Orgánica de Protección Integral a la infancia y la Adolescencia frente a la Violencia (Lopivi). Aquesta reforma busca garantir el dret dels nens i nenes a ser escoltats en processos administratius i judicials sense límit d’edat, eliminant el límit actual de 12 anys a partir del qual la Justícia ha de tenir en compte l’opinió dels menors. La ministra va reiterar: “Ponemos sobre la mesa la necesidad de una ampliación de la ley de protección de la infancia y la adolescencia que fue pionera en su momento, pero que va a requerir de esa ampliación para dar respuesta a este estudio que presentamos hoy“. L’objectiu de la reforma és “poner en el centro el derecho de la infancia a ser escuchada, el derecho de la infancia a recibir asistencia jurídica, defensa letrada; el derecho de la infancia a que la justicia en nuestro país tenga una perspectiva, que hable del interés superior de los menores y, en definitiva, que haya todo un panel de profesionales que están trabajando con el ámbito de la infancia que tengan formación suficiente para prevenir para de alguna manera adelantarse a cualquier conato, a cualquier expresión de violencia que puedan sufrir“.
