El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves d’entre 15 i 29 anys a Espanya i la tercera a escala mundial, tractant-se d’un fenomen clínic de gran complexitat que encara es desconeix amb detall, dificultant-ne la predicció i la prevenció. Malgrat que des del 2017 s’especula que l’estrès modula la variabilitat i la persistència dels pensaments suïcides, fins ara no s’havia pogut definir aquesta relació. Un estudi publicat a la revista Journal of Affective Disorders, fruit de la coordinació entre l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha determinat que la sensibilitat a l’estrès —la condició per la qual les persones experimenten més malestar, por, ansietat, culpa o hostilitat davant d’una situació estressant— fa que els pensaments suïcides siguin més freqüents, intensos i persistents en els estudiants universitaris.
Per dur a terme l’estudi, es van analitzar les dades recollides de més de 700 estudiants universitaris, mitjançant enquestes fetes cada vespre durant 14 dies consecutius per avaluar el seu grau d’ideació suïcida passiva (desitjos de morir sense un pla concret) i l’afecte negatiu diari. Els participants van formar part del projecte PROMES-U, que busca millorar la salut mental d’aquesta població, i van realitzar una sessió de seguiment al cap de 12 mesos.
Per primera vegada, l’estudi defineix tres graus d’ideació suïcida en funció de la seva freqüència, intensitat i variabilitat creixent. Els estudiants amb un grau d’ideació suïcida passiva major (grups 2 i 3) tenen pensaments o desitjos de morir almenys un de cada dos dies. La sensibilitat a l’estrès és un factor creixent entre els grups, i és més alta en aquells amb major ideació suïcida. Ana Portillo-Van Diest, investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris i primera autora de l’article, va comentar que “veiem que les persones amb més sensibilitat a l’estrès tenen una ideació més constant en dies consecutius” en els casos més acusats. Jordi Alonso, coordinador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, va explicar que “Fins ara, totes les persones amb ideació suïcida les posàvem dins un mateix calaix, de manera que costava trobar relacions de causalitat amb altres factors que alteren la nostra salut”. Ana Portillo-Van Diest va afegir que “Poder distingir els estudiants que tenen una ideació suïcida esporàdica i poc intensa, d’aquelles que hi pensen almenys un de cada dos dies de manera més intensa ens ha permès veure que la sensibilitat a l’estrès intensifica la freqüència i variabilitat dels pensaments suïcides”. Philippe Mortier, investigador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris, va reblar que, en tractar-se d’un estudi amb població no clínica, “no hem arribat a distingir com a un grup independent el perfil de persones que presenten molta intensitat i poca variabilitat d’ideació suïcida, en dies consecutius”, un perfil particularment perillós segons altres estudis.
Gràcies a les visites de seguiment, l’estudi determina que la gravetat de la ideació suïcida en el dia a dia prediu aquesta conducta –així com els intents de suïcidi– en el futur. En els estudiants amb un patró d’ideació suïcida passiva més intens i freqüent, els pensaments i conductes suïcides persisteixen més en el temps, almenys durant un any, elevant el risc d’intent de suïcidi. El Dr. Mortier va comentar que “Les nostres dades trenquen la visió tradicional que la ideació passiva és menys greu que la ideació activa”. L’estudi evidencia que un patró d’ideació més intens, freqüent i persistent prediu la ideació activa (amb planificació i intent) fins a un any després. En persones que tenen una ideació intensa, freqüent i persistent, la sensibilitat a l’estrès fa que els pensaments suïcides siguin més extrems i sostinguts. Per això, els autors suggereixen que tenir en compte la sensibilitat a l’estrès, aplicant mesures com la pràctica del mindfulness, podria ser una mesura eficaç per prevenir els suïcidis entre la comunitat universitària.
