Les empreses a Espanya estan començant a transitar cap al que es defineix com «un nou model econòmic». Aquesta nova visió deixa enrere el paradigma dominant dels últims 200 anys, el qual se centrava exclusivament en els resultats numèrics, i ara s’orienta cap a una consciència creixent de la seva responsabilitat més enllà de l’estricta rendibilitat. Segons el president i fundador d’ImpactCo, Ángel Bonet, les corporacions són “cada vegada més conscients que, a més de maximitzar la rendibilitat econòmica, també han de tenir una labor mesurada social i mediambiental”. En una entrevista amb Servimedia, Bonet va batejar el resultat d’aquest canvi de mentalitat com l’Economia d’Impacte, i va predir que “no ha fet més que començar. Estem en l’albor d’una gran revolució econòmica molt interessant”. A parer seu, “un empresari amb ànima o en majúscules sempre ha generat riquesa al seu voltant, però també ha intentat al seu voltant també generar prosperitat i tenir en compte el seu entorn social i mediambiental”. Aquesta orientació cap als aspectes socials i mediambientals s’alinea amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Tot i que l’assoliment complet dels ODS en els cinc anys restants sembla complicat, Bonet es va mostrar optimista respecte als progressos aconseguits, esmentant que s’ha produït “un canvi de nivell de profunditat molt potent” que ha mobilitzat “moltíssima gent, especialment la classe inversora de grans corporacions”, a més d’uns consumidors més informats i exigents. El fundador d’ImpactCo va defensar que aquells que abracen aquesta causa amb convicció són capaços de grans sacrificis: “Els que tenen la convicció realment d’abraçar l’economia social, l’economia del propòsit, són capaços de grans sacrificis perquè realment les seves companyies siguin companyies que perduren en el temps, siguin molt més socials”. Per a les empreses menys avançades, la seva proposta va ser “incentivar més que castigar” i actuar a través de la formació a les escoles de negoci perquè les futures generacions de directius tinguin “una mentalitat diferent on abracin aquest sentiment”. Tanmateix, Bonet va exigir unes regles de joc comunes a nivell global en cas d’aplicar sancions, ja que les restriccions europees, que ell considera més estrictes, poden “asfixiar una mica» l’empresari, mentre que “no tots els països tenen tantes restriccions”.
Per assegurar el compliment amb els estàndards socials i mediambientals, hi ha “certificacions molt estrictes” com el segell Bequal, que posa el focus en la inclusió laboral de persones amb discapacitat, subratllant així la funció social de les companyies. Fernando Riaño, director de Relacions Institucionals i Sostenibilitat del Grup Social ONCE, va comentar en la mateixa entrevista amb Servimedia que “el certificat els aporta valor real per arribar més lluny. A més d’aquest reconeixement, és un full de ruta per saber com poden ser millors i com poden assolir l’excel·lència des del punt de la sostenibilitat en general, però connectat també amb el social i amb la dimensió de la discapacitat”. Riaño considera que qualsevol empresa amb un certificat Bequal compleix amb les “tres R”: responsabilitat, rendibilitat i reputació, sent aquesta última “l’actiu més valuós per a qualsevol organització”.
La inclusió de persones amb discapacitat a les plantilles segueix sent una tasca pendent per a nombroses empreses, i Riaño va assenyalar que encara queda “molt camí per recórrer”. El principal obstacle per a la incorporació de personal amb discapacitat és el desconeixement per part de les companyies, el qual provoca que només una de cada quatre persones amb discapacitat amb capacitat de treballar ho estigui fent, i tan sols una de cada deu en el cas de gran discapacitat. Malgrat la manca d’informació, el director de Relacions Institucionals i Sostenibilitat del Grup Social ONCE es va mostrar optimista: “Cap empresa, cap organització, ha fet marxa enrere (…). Crec que una aliança com aquesta contribuirà i servirà perquè el social i la discapacitat estiguin en l’agenda i les persones amb discapacitat tinguin més oportunitats des del punt de vista de l’ocupació”. Bonet va coincidir que les empreses que contracten persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat no se’n penedeixen, i va identificar aquesta tendència com “un moment de maduresa del sistema”. Aquest canvi trenca amb la idea que “l’èxit és el diner”, per centrar-se a generar valor social més enllà dels comptes i a tenir el propòsit d’ “humanitzar les companyies”.
El Grup Social ONCE és un exemple clar que la inclusió laboral de persones amb discapacitat no és només plausible, sinó «possible», en paraules de Riaño, qui va destacar l’organització com el tercer empleador del país. “Amb les dades actualitzades, ja sent el tercer empleador al país entre persones amb i sense discapacitat, però amb un altíssim percentatge de persones amb discapacitat, crec que és quelcom que ratifica que una altra forma de fer les coses és possible, que aquesta economia d’impacte ha vingut per quedar-se», va emfatitzar. Aquest model de «guanyar-guanyar” tant per a l’empleat com per a l’empleador atreu l’atenció tant d’empreses espanyoles com internacionals, ja que el Grup Social ONCE és el major ocupador de persones amb discapacitat del món. Finalment, Bonet va reconèixer el lideratge de l’organització, qualificant-la d’“un exemple global” del qual “cal sentir-se molt orgullosos”.
