La realitat de la maternitat en convivència amb l’Esclerosi Múltiple (EM) se situa al centre del debat públic amb motiu del Dia de la Mare. Segons les dades recollides a l’Informe de l’enquesta Dona i Esclerosi Múltiple, la gran majoria de les dones diagnosticades amb aquesta patologia no renuncien al projecte de tenir fills. Concretament, més del 60% de les afectades es plantegen la gestació un cop coneguda la malaltia, malgrat que el camí cap a la maternitat no està exempt d’obstacles socials i psicològics: un 32,79% de les enquestades afirma haver patit pressions a l’hora de decidir si volien ser mares.
Seguretat mèdica i planificació personalitzada
L’evidència científica actual, recollida en una publicació d’Esclerosi Múltiple Espanya amb la col·laboració de la doctora Lucienne Costa-Frossard, neuròloga i investigadora, confirma que l’EM no té un impacte negatiu sobre l’embaràs, el part o la salut del nadó. Les expertes subratllen que la malaltia no redueix la fertilitat ni accelera la discapacitat de la mare pel fet de gestar. No obstant això, les pors persisteixen entre les pacients. Les principals inquietuds se centren en el possible impacte en la cura i desenvolupament dels fills, el risc hereditari i la probabilitat de patir un brot durant el postpart.
Sobre aquesta necessitat de suport, Ana Torredemer, presidenta d’Esclerosi Múltiple Espanya, assenyala que “en l’actualitat persisteixen els dubtes entorn de la maternitat i la convivència amb l’Esclerosi Múltiple, per la qual cosa aprofundim en la necessitat d’implantar una programació i planificació de l’embaràs de forma específica”. La clau, segons l’entitat, rau en un abordatge individualitzat que consideri l’activitat de la malaltia i el tractament de cada dona, permetent fins i tot l’ús d’anestèsia epidural i el seguiment de criteris obstètrics convencionals per al part.
Testimonis de superació i realitat
La vivència personal aporta una visió esperançadora però també cautelosa. Pilar Gallego, presidenta de l’Associació d’Esclerosi Múltiple de Toledo (ADEMTO), recorda com, malgrat els consells de l’època que la instaven a no tenir fills, va decidir tirar endavant. “Es pot ser dona treballadora, mare i tenir Esclerosi Múltiple, tot alhora”, afirma Gallego, qui destaca que la lactància va ser una de les etapes més felices de la seva vida. Per contra, Isabel Jiménez, creadora de contingut de @elordenelemental, explica que va haver de renunciar a la maternitat per l’afectació visual de la malaltia i la por a no poder valer-se per si mateixa. Per a Jiménez, el missatge és clar: “qualsevol decisió és correcta si es pensa degudament i es planifica adequadament amb antelació”.
Reivindicacions per a una cura integral
Davant d’aquest escenari, Esclerosi Múltiple Espanya ha fet públiques una sèrie de demandes dirigides al sistema sanitari. Entre les prioritats destaca la creació de protocols específics sobre maternitat i EM, l’accés a un seguiment multidisciplinari que coordini neurologia, ginecologia i psicologia, i el refortiment de les mesures de conciliació laboral. Així mateix, l’entitat reclama un impuls decidit a la investigació sobre salut reproductiva i un suport emocional constant tant per a les mares com per a les seves famílies durant tot el procés.
