Hi ha satisfacció en famílies i usuaris amb el COPAGAMENT i especialment amb els diners de lliure disposició que queda?

reunió dolors bassa entitats diners de butxaca
Presentació de l’increment dels diners de butxaca a la Casa del Mar de Barcelona // Foto: ECOM

Els usuaris que viuen en centres residencials i les seves famílies ja en tenim prou amb la situació que tenim, que no ens cal que ningú ens compliqui més la vida. Estem vivint en un context tan meravellós de caràcter suposadament recaptatori amb això del COPAGAMENT, que jo mateix em meravello que es paguin sous amb fons públics, perquè s’estudiï el com treure diners a les persones amb discapacitat.

Està bé que en moments difícils i de crisi, a les persones que els paguen un sou amb diners públics perquè treballin i pensin com complicar-nos la vida en referència al Copagament, no estaria de més que també pensessin en les circumstàncies personals de la persona amb discapacitat i en situacions concretes de les seves famílies.

Perquè hi ha persones amb discapacitat i les seves famílies a qui també la crisi els ha colpejat i algunes estan en situació de vulnerabilitat, que encara que vulguin ajudar als seus fills ni tan sols poden.

Al meu judici no resulta estimable ja que l’aplicació dels criteris tan hermenèutics de l’Ordre de Copagament, que ens permeten arribar a una conclusió: “no s’ha tingut en compte, o millor dit de manera suposada no els ha interessat veure algunes situacions molt concretes de persones amb discapacitat que estan vivint en un servei residencial i alhora van a un centre de dia “. I si afegim que perceben com a únic ingrés una prestació per fill a càrrec, la situació pitjor no pot estar.

Pel que fa a l’anterior vull manifestar que quan alguna cosa els interessa i els afecta de manera molt directa actuen, però en canvi si la situació és al contrari com el contingut d’aquest article d’opinió, fan veure que els interessa però a l’hora de la veritat queda tot en una declaració d’intencions i de moviments per acontentar les persones afectades, per justificar que els importen però que a l’hora de la veritat contra menys molestem millor i ets el típic número d’expedient.

No em vull desviar del tema i vegem alguna d’aquestes situacions que comentàvem i que constitueixen uns elements interpretatius tan hermenèutics que, particularment al meu criteri personal, fan una interpretació tan restrictiva que únicament sembla que correspon suposadament amb l’objectiu recaptatori que no sabria dir quina finalitat té..

La situació que hem manifestat anteriorment afecta de manera molt directa a un elevat nombre d’usuaris.  Parlem concretament dels usuaris/es que estan vivint en una llar-residència i alhora van a un centre de dia, es queden a dinar, utilitzen transport no públic, i que perceben com a únic ingrés una prestació per fill a càrrec per un import de 551,90 Euros. Observem com els queda la situació real:

  • Ingrés per prestació per fill a càrrec + complement … ..551,90 Euros
  • Aportació de l’usuari al Servei de Llar – residència COPAGAMENT … ..184 euros
  • Aportació de l’usuari aproximada segons l’entitat, MENJADOR CENTRE DE DIA … 167,50 Euros
  • Aportació de l’usuari aproximada, depenent si s’utilitza transport per anar al centre de dia …. 120 Euros
  • I per no agreujar més la cosa, no posem la despesa en medicines.

Fent números observem: 551,90 – 184 – 167,50 – 120 = 80,40 Euros és la quantitat real aproximada del que disposa la persona amb discapacitat per a aquesta tipologia de servei. Per les seves contingències comunes de les activitats de la vida diària, sense estar inclòs les despeses comunes com ulleres, dentista, roba, etc.

Però hi ha una altra qüestió de fons. Com s’interpreta i s’aplica aquest increment de diners de butxaca, d’entre les diferents prestacions socials que perceben les persones amb discapacitat?. Aquesta és una altra. Vegem un altre exemple:

  • Import prestació per fill a càrrec mensual any 2016 …… 551, 90 Euros
  • Import aportació al servei segons la seva capacitat econòmica mensual ……. 184 Euros
  • El 60% assignat per a despeses personals mensual any 2016 …. 398,39 Euros és la quantitat real que hauria de quedar per diners de lliure disposició, per a aquest perfil d’usuaris però no és així
  • 551,90-184 = 367, 90 Euros, aquesta quantitat és la real que els queda per diners de lliure disposició, podent-se observar que està per sota de la quantitat que la pròpia Ordre ens garanteix.

Si es parteix d’una interpretació i aplicació incorrecta de l’Ordre, evidentment qualsevol eina que s’hagi creat per a l’aplicació d’aquesta norma serà també incorrecta (en aquestes circumstàncies la calculadora). Perquè partim d’un defecte que provoca la nul·litat de l’Ordre i de qualsevol acte que dimani de la mateixa.

Per aquest motiu i tal com li vaig exposar fa uns dies a la consellera Dolors Bassa i acompanyants en la reunió amb les famílies i entitats a la Casa del Mar, em veig en l’obligació de impugnar la NORMA DAVANT ELS TRIBUNALS.

Per finalitzar haver de acomodar-se a aquesta situació, crea un clara posició de desigualtat, perquè no volen tenir en compte que l’assistència de la persona usuària d’aquests serveis li comporta unes despeses majors, unes deduccions que no existeixen a l’hora de determinar la seva capacitat econòmica, i per descomptat uns diners de lliure disposició, que no són prou suficients per a la seva autogestió com a persona que vol accedir en igualtat de condicions de la mateixa manera que altres usuaris. I sobretot, no s’ajusten a la realitat que estipula la pròpia normativa. (Ni amb la modificació de l’Ordre).

Els nostres magnífics mandataris que jo sàpiga, no s’han brindat a realitzar una prova pilot amb les circumstàncies exposades, que exposin les conclusions de la seva pròpia normativa.

Antonio Moreno Soler                                                                                                                                                             Activista i atleta, en matèria de drets de la discapacitat, i mosca collonera de l’administració

3 Comments on Hi ha satisfacció en famílies i usuaris amb el COPAGAMENT i especialment amb els diners de lliure disposició que queda?

  1. És pot dir mes fort però no més clar. Encaara que, segons el meu criteri, hi ha molts més aspectes de l’Ordre que attemptant al present i futur de les persones amb discapacitat. El més lamentable de tot plegat és que s’ha fet una modificació de l’Ordre sense un estudi previ sobre l’impacte que té el copagament en totes les persones afectades.. L’únic que s’ha negociat, i es ven com un èxit de tots plegats, és incremetar una mica els diners de butxaca. Res. “El xocolata del lloro”. El copagament, tal i com s’ha establert, és una injústícia..

  2. Vull qüestionar el principi de que el copagament es necessari per la sostenibilitat del sistema .En primer lloc qui ho diu no te la credibilitat ni fa res per guanyar-la. En altres autonomies no existeix.
    Hom es pregunta si el augment any rera any del pressupost de defensa es sostenible , el consum de combustibles fòssils , el escalfament planetari, la piràmide generacional , la corrupció .Peró no es preocupeu aplicaran les mesures que calguin per que no faci fallida el Sistema ja sigui augmentant els Impostos , jibarització de les pensions , copagament sanitari ves a saber .

  3. Estoy de acuerdo que el copago – es necesario para que sea sostenible el sistema, pero siempre y cuando se tengan asociadas las circunstancias en todos sus aspectos en relación a sus gastos, situación personal, y a veces familiar, de la/s persona/s que están en recursos residenciales, como expongo en el articulo no puede ser, que se apliquen de manera hermética, cada caso y situación de la persona/as, es/son diferente/s.

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Copagament o la deformació de la realitat - Di@ri de la Discapacitat

Deixa un comentari