La ciutat de Vic va acollir ahir la darrera sessió de les IV Jornades interdisciplinàries de prevenció del suïcidi a la Catalunya Central, tancant el cicle amb una resposta professional massiva. Més de 150 professionals van assistir presencialment a la trobada, i mig centenar més van seguir els continguts mitjançant la retransmissió en streaming. Amb aquesta darrera sessió, el cicle iniciat a Manresa i continuat a Berga es consolida com un espai de referència per abordar la prevenció del suïcidi des d’una perspectiva àmplia, transversal i comunitària. En el conjunt de les tres jornades, s’han reunit més de 500 professionals i una desena de ponents experts.
Durant les tres sessions de les jornades, es van compartir dades que il·lustren la gravetat de la situació i la millora en la capacitat de resposta del territori. La detecció de persones amb ideació suïcida a la Catalunya Central “s’ha multiplicat per tres en tres anys”: es va passar de 45 casos el 2022 a 142 el 2023, i es va mantenir en 119 el 2024. Fins a l’agost del 2025 ja s’han registrat 84 situacions de risc, fet que evidencia “una detecció més precoç i una millor capacitat de resposta del territori”. A aquest increment s’hi afegeix una dada preocupant: 62 persones han mort per suïcidi l’últim any a la regió, i “la meitat no tenien antecedents psiquiàtrics”, fet que reforça la crida a la sensibilització i implicació de tota la societat.
L’obertura de la jornada a Vic va anar a càrrec de Toni Sánchez, gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central, que va subratllar la necessitat de trencar el silenci i els tabús sobre el suïcidi. Sánchez va destacar: “Només si som capaços de parlar-ne obertament podrem avançar en la prevenció i en l’acompanyament de les persones que pateixen. Darrere de cada dada hi ha històries de vida, famílies i comunitats que viuen un dolor immens, i és la nostra responsabilitat col·lectiva mirar-ho de cara i actuar-hi”. El gerent va insistir que la prevenció “no pot recaure en un sol àmbit ni en una sola institució”, i va concloure que “Prevenir és escoltar, estar a prop i acompanyar sense jutjar. És una responsabilitat compartida entre els centres de salut, les escoles, els serveis socials, els jutjats i la comunitat”.
En aquesta línia, Juan Carlos Pascual, director d’Osona Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic, va destacar que el títol “El suïcidi, una responsabilitat compartida” sintetitza el sentit de les jornades. Pascual va ser contundent: “La meitat de les persones que moren per suïcidi al nostre territori no tenen antecedents psiquiàtrics. Això ens interpel·la com a sistema de salut, però també com a societat. La prevenció requereix escolta, coordinació i proximitat: només si treballem plegats podrem detectar més, acompanyar millor i salvar vides”. Sánchez també va posar en valor iniciatives com el taller “Salut mental i mitjans de comunicació”, fruit d’anteriors jornades i impulsat per la Regió Sanitària Catalunya Central i la delegació del Col·legi de Periodistes, que ha promogut bones pràctiques en el tractament informatiu del suïcidi.
Els eixos d’anàlisi de la jornada final
La sessió de Vic va aprofundir en diversos continguts clau. La contextualització de la conducta suïcida va anar a càrrec de les psicòlogues del SEM Míriam Sánchez, Mariona Coma i Cristina Sánchez, juntament amb Judit Pons (infermera de Salut Mental del CHV) i Meritxell Viladrich (psiquiatra de la Fundació Althaia), que van analitzar factors de risc i van subratllar la necessitat de reforçar la mirada comunitària. El bloc dedicat a la detecció com a compromís col·lectiu va ser conduït per Judit Pons i Mònica Rosell (cap de la URSEC RPC dels Mossos d’Esquadra). Totes dues van remarcar la importància de la coordinació entre serveis sanitaris, educatius, socials i de seguretat, ja que moltes situacions de risc es detecten fora de l’àmbit sanitari.
El malestar emocional juvenil va ser un dels espais més destacats, amb les aportacions de Mercè Sala, orientadora educativa del Departament d’Educació, i Anaís Lara, psicòloga de Salut Mental de la Fundació Althaia. Les ponents van analitzar com les escoles detecten un nombre creixent de casos de patiment emocional i van compartir eines de detecció i acompanyament, assenyalant els canvis socials i l’impacte de les pantalles com a possibles desencadenants. La prevenció del suïcidi en la vellesa va ser abordada per Itahisa Caritx Fernández (infermera de l’EAP Sant Hipòlit de Voltregà) i Irene Lara (referent REBEC dels EAP Tona i EAP Lluçanès), que van explicar com l’atenció primària pot detectar precoçment senyals de risc en persones grans que sovint pateixen soledat, pèrdues i malalties cròniques.
Es va incorporar la perspectiva de gènere per abordar la mirada de dona en el suïcidi. Gemma Torra (psicòloga, ASSIR – Fundació Althaia), Meritxell Puig (treballadora social, ASSIR – ICS Catalunya Central) i Meritxell Viladrich (psiquiatra, Fundació Althaia) van coincidir en la necessitat d’incorporar aquesta perspectiva en els protocols, ja que les desigualtats, la violència i les càrregues de cura poden condicionar l’expressió del malestar. Finalment, l’abordatge del vincle entre suïcidi i substàncies va ser tractat per Otto Sildago (coordinador de Salut Mental Berguedà), Tania Bravo (psiquiatra de Fundació Hospitalàries) i Jordi Casanovas (metge de família de l’EAP Vic Sud), destacant el paper de l’alcohol i altres consums com a factors de desinhibició i risc, i la importància del treball conjunt entre salut mental i atenció primària.
La sessió va cloure amb un espai dedicat a la cura dels professionals, conduït per Míriam Sánchez, Mariona Coma i Cristina Sánchez (psicòlogues del SEM) i Teresa Martín (infermera de la Fundació Althaia), on es va reflexionar sobre la càrrega emocional i la necessitat d’espais de suport per a garantir un exercici professional sostenible.
L’equip motor de les jornades està format per professionals del Servei Català de la Salut; els equips de Salut Mental de la Fundació Althaia, Fundació Hospitalàries de Martorell, Osona Salut Mental (CHV); professionals de l’atenció primària de l’ICS Catalunya Central, Centre Sanitari del Solsonès, i les EBA Vic Sud i Centelles; i equips d’emergències com el Sistema d’Emergències Mèdiques i els Mossos d’Esquadra.
