Aquesta és la crua realitat que vivim la resta de persones que som part de la població d’aquest planeta, ja que poblem un món fet a mida per a una minoria de la població mundial: l’home blanc, occidental, bípede, heterosexual, etc. Aquest ha aconseguit posicionarse durant molt d’anys a la cúspide de la civilització i ha fet polítiques específiques per a ell i aquestes polítiques a la resta de persones ens han portat a patir opressió, dominació i discriminació.
I no és una tema per a prendre-s’ho a broma, doncs ni han moltes persones que son violades i assassinades per el simple fet de no formar part d’aquest grup selecte -com es el cas de les dones- o què vivim discriminats per tenir la mobilitat reduïda i sort que alguns tenim el privilegi de ser homes sinó patiríem la doble discriminació o aquelles que son apallissades fins a la mort per el fet de formar part del col·lectiu LGTBI. Y no m’estic inventant res, només es té que tirar una mica d’hemeroteca digital per veure que en aquest any 2018 que estem a punt de tancar està ple d’aquestes noticies.
L’activista i acadèmica Kimberlé Williams Crenshaw va fer un estudi sobre aquesta situació social i l’any 1989. El va encunyar amb el terme “Interseccionalitat”. Aquest terme manté com a concepte bàsic que les conceptualitzacions clàssiques d’opressió en la societat -com el racisme, el colorisme, el sexisme, l’especisme, el capacitisme, l’homofòbia, la transfòbia, la xenofòbia i tots els prejudicis basats en la intolerància- no actuen de manera independent, sinó que aquestes formes d’exclusió estan interrelacionades, creant un sistema d’opressió que reflecteix la intersecció de múltiples formes de discriminació.
I com podem fer per canviar aquest panorama? L’única forma que se m’acut és la de passar a l’acció, l’acció pacifica pero efectiva. Tindre una mirada Interseccionalitzada de la situació que estem patint i unir les lluites. Empoderar-nos i no deixar que l’home blanc estigui sol als llocs de poder i anar baixant-lo de la part més alta de la jerarquia social per així poder construir un món més humanitzat.
I aquest, como no podia ser d’una altre manera, el meu major desig per aquest 2019 és el d’anar assolint una societat més humanitzada sense opressió, dominació i discriminació per part de l’home caucàsic.
Que tingueu una molt bona sortida d’any i una millor entrada,
Juan Garcia Díaz -President de l'AFIS (Associació Funcional per la Integració Social)
