Un nou estudi, publicat a la revista European Child & Adolescent Psychiatry, ha confirmat un risc significativament més alt de desenvolupar psicopatologia en fills i filles de persones diagnosticades amb esquizofrènia o trastorn bipolar, en comparació amb menors amb progenitors sense aquestes patologies. La investigació aprofundeix en com les característiques clíniques i socials dels pares impacten directament en la salut mental de la seva descendència. Josefina Castro Fornieles, coordinadora del treball i cap del grup Psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència de l’IDIBAPS, ha explicat que “l’estudi confirma aquest augment del risc i ajuda a comprendre millor quins factors influeixen en els problemes de salut mental dels fills de pacients“. Aquesta recerca ha estat duta a terme en col·laboració amb l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, sota la direcció de la investigadora principal Dolores Moreno.
L’estudi va realitzar un seguiment durant quatre anys a 238 menors d’entre 6 i 17 anys, fills de pacients amb esquizofrènia o trastorn bipolar, comparant-los amb un grup de control els progenitors dels quals no presentaven aquestes patologies. Les avaluacions es van dur a terme tant a l’inici com al final del període, analitzant-se diverses variables clau. Entre aquestes, es van considerar els diagnòstics psiquiàtrics de pares i fills, el nivell socioeconòmic familiar, l’edat dels progenitors en el moment del naixement del fill i la presència de símptomes subclínics relacionats amb l’esquizofrènia o el trastorn bipolar.
Elena de la Serna, investigadora del Clínic-IDIBAPS i del CIBERSAM, i primera signant de l’article, va detallar les diferències observades: “Mentre que els fills de persones amb esquizofrènia presenten un risc més elevat de trastorn per dèficit d’atenció, trastorns innovadors i símptomes psicòtics subclínics, els fills de pacients amb trastorn bipolar mostren una major prevalença de trastorns de l’estat d’ànim, dèficit d’atenció i símptomes bipolars subclínics. A més, els patrons de símptomes varien en funció del diagnòstic parental“.
L’estudi també va posar de manifest factors que poden mitigar aquest risc. Un millor funcionament psicosocial dels pares i un nivell socioeconòmic més elevat es van associar amb una menor presència de problemes de salut mental en els fills. Això subratlla la importància crucial de les intervencions familiars i socials com a mesures preventives.
Aquesta investigació, part del projecte BASYS, reforça la necessitat de fer un seguiment a llarg termini dels fills de pacients amb malalties mentals greus i planteja la importància de dissenyar estratègies preventives específiques per a aquestes poblacions d’alt risc. L’equip investigador conclou que “tot i que calen estudis amb mostres més àmplies, aquesta recerca contribueix a comprendre millor els mecanismes de transmissió intergeneracional de la vulnerabilitat als trastorns mentals durant la infància i l’adolescència“.
