Un grup d’experts de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) ha analitzat la necessitat de fer accessible la tecnologia per a les persones amb discapacitat, ja que ha detectat dificultats per llegir textos, l’absència de descripció de les imatges o enllaços que no porten enlloc en webs i aplicacions.
En aquest sentit, César Córcoles, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, denuncia que empreses, administracions o informàtics només es recorden l’accessibilitat en la tecnologia “quan tenim el problema a prop”.
Un estudi realitzat entre febrer de 2019 i febrer de 2020 per una associació de persones discapacitades a Estats Units, va descobrir que el 98,1% de les pàgines webs estudiades, tenen, almenys una mancança d’accessibilitat web. Entre ells, el més comú era que el contrast en el color de la lletra sigui il·legible, seguit de l’absència de text associat a les imatges.
Córcoles assenyala que aquestes mancances es deuen a que els creadors web no s’han plantejat crear solucions per aquests problemes, moltes vegades per evitar costos o per desconeixement de les normatives vigents.
Per això considera necessari fer veure als futurs programadors o desenvolupadors el benefici de l’accessibilitat de la tecnologia, no només per les persones amb discapacitat -que representen un 9% de la població- sinó per als usuaris en general.
Córcoles destaca que l’UOC és la segona universitat de l’Estat espanyol amb un nombre més alt d’estudiants amb discapacitat, després de la UNED, per l’avantatge que significa per a molts d’ells que la formació sigui en línia.
De fet, segons una enquesta feta pel propi centre, dels seus alumnes amb discapacitat, el 72,45 % dels estudiants han triat la formació en línia per la compatibilitat amb les pròpies activitats i responsabilitats.
El professor defensa que la tecnologia està ajudant en molts casos a les persones amb discapacitat. Com per exemple, en la vida de les persones cegues que amb un telèfon mòbil poden comprovar el valor dels bitllets que manegen en la seva vida quotidiana. O que, amb els lectors de pantalla, poden escoltar la informació continguda en un web.
També a través dels telèfons mòbils hi ha aplicacions que transcriuen els discursos orals, o apps que permeten fer les compres online sense haver de sortir de casa.
De totes maneres César Córcoles explica que s’ha de seguir avançant en aquest àmbit i anar corregint errors, com el de l’aplicació Radar Covid que des del món de la discapacitat va ser denunciat perquè no era prou accessible.
Córcoles conclou que hi ha guies de tota mena per part dels mateixos sistemes operatius, els navegadors o dins de la indústria del programari per poder crear aplicacions i webs amb criteris accessibles.
D’altra banda, Enric Mor, director del màster universitari de Disseny d’Interacció i Experiència d’Usuari (UX), assegura que més o menys tard, tots ens beneficiarem de l’accessibilitat de la tecnologia. “Si dissenyem pensant només en persones “com jo” o en persones “prototip”, acabem oblidant la gran diversitat de necessitats de les persones”, afirma.
Per Mor “si està ben construïda tècnicament, els cercadors la indexen millor i obté una posició més bona en els resultats de cerca, té una arquitectura de la informació millor, navegabilitat i ofereix una experiència d’usuari més bona”. “Tothom hi guanya!”, conclou.
