
Salut Mental Catalunya ha llançat una sèrie de sis càpsules basades en l’Informe “Salut mental i entorn rural”, presentat el passat novembre. Aquest projecte reflexiona sobre els reptes per assegurar una atenció en salut mental justa i equitativa en les zones rurals, on les desigualtats territorials són especialment marcades.
L’informe s’ha elaborat a partir del treball de 9 grups focals i inclou 492 relats, 183 obstacles, 257 propostes i 52 bones pràctiques. Aquestes dades il·lustren les barreres i oportunitats que condicionen l’atenció en salut mental i proposen accions per millorar-la. Les càpsules aborden temes com la participació ciutadana, l’estigma, l’accessibilitat als serveis i el suport a l’habitatge, entre altres.
PARTICIPACIÓ CIUTADANA I SUPORTS SOCIALS
Alba Muntadas, activista en salut mental, denuncia que moltes activitats de participació ciutadana en entorns rurals estan enfocades al turisme, deixant de banda les necessitats de la població local. A això s’hi suma l’aïllament i la dispersió territorial. Per la seva banda, Ana Isabel Pérez, membre del Comitè en 1a persona de Salut Mental Catalunya, exposa com les etiquetes estigmatitzants són especialment pesades en comunitats petites on «tothom es coneix».
ENTORN I CURES
Rosa Circuns, presidenta d’ASFAM, reflexiona sobre la feminització de les cures i com aquesta sobrecàrrega afecta les dones que han de cuidar familiars amb problemes de salut mental. Aquesta realitat evidencia la falta de recursos i de suports per alleugerir aquestes situacions.
ACCESSIBILITAT ALS SERVEIS
Carmen Ventura, activista d’AFMMTE, subratlla la manca de transport públic i la insuficiència de professionals de salut mental en zones rurals. Això provoca que moltes persones no rebin l’atenció adequada o que aquesta es degradi per la falta de mitjans.
OPORTUNITATS D’ESTUDI, LLEURE I FEINA
Eva Sánchez, directora de la Fundació Horitzó del Berguedà, exposa les limitacions en l’oferta educativa a l’entorn rural. En paraules seves, «la manca de centres obliga els joves a marxar de casa per estudiar, una situació que es complica encara més si tenen problemes de salut mental.»
SUPORT A L’HABITATGE
Pilar Serra, psiquiatra del Pallars Jussà de GSS, explica que el problema de l’habitatge en entorns rurals afecta tant les persones amb problemes de salut mental, que sovint no poden accedir-hi, com els professionals que necessiten viure a la zona per treballar-hi.
UNA VISIÓ INTEGRAL I PROPOSTES DE MILLORA
Aquesta sèrie de càpsules pretén posar en relleu els condicionants específics de l’entorn rural que dificulten l’accés a una atenció en salut mental de qualitat. Amb la col·laboració de testimonis en primera persona, familiars i professionals, es vol sensibilitzar la societat i promoure accions per superar aquestes barreres.


