El turisme de Barcelona és un dels motors principals de l’economia de la ciutat, això és una realitat, ofereix una gran quantitat de llocs de feina, però l’impacte que té va més enllà de l’economia. Hem de posar la mirada en les petites coses.
Visc al barri de l’Eixample, al costat de la Sagrada Família, un monument que convida a un gran nombre de turistes a visitar-lo. Però pels veïns i veïnes ha deixat de ser un lloc on viure, els carrers queden col·lapsats i hem deixat de poder caminar amb tranquil·litat.
Aquest escenari, on el turisme massiu inunda els carrers converteix una simple sortida al carrer en un veritable repte. Els carrers atapeïts fan que el moviment sigui complicat, sovint impedint que les persones amb mobilitat reduïda puguin desplaçar-se amb seguretat i comoditat. Les voreres plenes de gent dificulten l’ús de cadires de rodes i altres dispositius d’assistència, creant una barrera física i social.
Mentre el turisme és un motor econòmic per a Barcelona, és essencial reconèixer i donar resposta als reptes que presenta, especialment per a les persones amb diversitat funcional. És necessària una planificació urbana realment inclusiva, que garanteixi que tota la ciutadania, independentment de les seves capacitats i necessitats, puguin gaudir de la ciutat on viuen. Només així es podrà definir una ciutat veritablement accessible i acollidora per a tothom.
