El curs 2020-2021, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) tenia 1.944 estudiants matriculats amb certificat de discapacitat, a més d’altres estudiants amb necessitats específiques educatives, com ara trastorns d’aprenentatge, convertint-se d’aquesta manera en una de les primeres universitats de l’Estat espanyol en nombre d’estudiants amb discapacitat.
Segons una enquesta, el 66,03 % d’aquest col·lectiu recomanaria la UOC com una universitat adequada per a persones amb discapacitat (2018). De fet, el primer semestre d’aquest curs, el servei d’atenció ha rebut majoritàriament consultes d’adaptació en casos de dislèxia, seguides de consultes d’estudiants amb discapacitat visual o auditiva i, finalment, consultes relacionades amb la salut mental.
Segons Marc Romero, director de programa de l’Àmbit CTIC i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, “la nostra universitat ofereix condicions d’accessibilitat que faciliten la inclusió: des d’un campus que, en la majoria de casos, és compatible amb eines de suport (amplificadors i lectors de pantalla, etc.) fins a recursos d’aprenentatge accessibles, passant per les adaptacions de les proves finals”. Sílvia Mata, del Servei d’Atenció a l’Estudiant, afegeix que “el model d’aprenentatge mateix ja es considera inclusiu i accessible: cadascú pot seguir el seu ritme de treball i es pot connectar quan li vagi bé i des de casa seva”.
Més enllà d’això, Mata destaca iniciatives concretes per adequar l’aprenentatge a tothom. “La Biblioteca fa molts esforços perquè la majoria dels recursos d’aprenentatge siguin accessibles: per exemple, posa subtítols als vídeos, fa audiollibres, vetlla perquè els PDF es puguin llegir amb programes específics de veu, etc. Així mateix, des de l’equip del servei d’atenció també s’han establert una sèrie de circuits i protocols específics d’atenció, i s’aposta per un acompanyament al llarg de tota la vida universitària”, afirma. Romero assegura que, “tot i això, queda camí per recórrer, ja que encara hi ha casos en què no es pot donar una atenció 100 % adaptada”. Per millorar l’atenció a aquest col·lectiu, el curs passat es va constituir, amb el suport de l’Àrea de Globalització i Cooperació, un grup de treball sobre diversitat funcional, emmarcat en l’eix 4, bretxa d’accés, del Pla de transformació digital de l’educació de la UOC.
Un entorn adaptat
Cada persona és un món i viu la seva discapacitat de manera diferent. A més, les dificultats a què s’enfronten són molt diverses. Segons Romero, “la dificultat més freqüent és un entorn que no està adaptat a les seves necessitats, fet que els porta a buscar recursos externs. Un altre aspecte important és la visió que es té del col·lectiu: el desconeixement de les seves característiques i necessitats, i una visió —en funció dels aspectes concrets de la seva discapacitat— estigmatitzant o paternalista que no es correspon gens amb la realitat”.
Si ens centrem en aspectes concrets, i a partir d’estudis previs —com ara el d’Elena Barberà i Eulàlia Hernández, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, juntament amb l’Àrea de Planificació i Qualitat, o el de l’estudiant Efrem Melián, tutoritzat per Julio Meneses—, “els estudiants amb un grau de discapacitat visual poden tenir dificultats per analitzar imatges o llegir lletra petita, fet que els obliga a buscar alternatives pròpies per ampliar els documents i poder-los desxifrar, o bé per superar barreres tecnològiques en la navegació de pàgines web. Les persones amb discapacitat auditiva poden mostrar dificultats per comprendre missatges o recursos que no fan servir un llenguatge directe. També hi ha persones amb problemes lligats a malalties cròniques que els impedeixen seguir el ritme de les activitats acadèmiques durant certs períodes de temps”, comenta Romero.
Per a Romero, “cal dur a terme tasques de conscienciació de la comunitat universitària a fi de dotar-la d’una perspectiva oberta quan interactuï amb una persona amb discapacitat”. “Amb tot, és important que aquesta conscienciació es basi en la consideració de les persones amb discapacitat com a persones autònomes”, afirma. “Cal fer una anàlisi crítica de les institucions universitàries des del punt de vista de l’accessibilitat, i és molt important disposar d’un diagnòstic que tingui en compte el punt de vista de l’estudiantat i que identifiqui tant els aspectes que ja estan superats com tot el que encara queda per fer. A més, s’han de destinar recursos per dur a terme les accions identificades en el diagnòstic a fi d’assegurar-ne l’èxit”, assenyala Romero.
Així mateix, segons aquest professor, “hem d’anar més enllà de la conscienciació: cal formar l’equip de la Universitat perquè pugui prestar un servei adaptat a les necessitats de cada persona en funció del seu perfil i les seves funcions, i li hem d’oferir guies”. Romero aposta per la creació d’un servei específic d’assessorament al professorat, al personal docent col·laborador (PDC) i als tutors i tutores perquè puguin oferir una atenció adaptada a les necessitats de tots els estudiants.
Font: Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 tenia 1.944 estudiants matriculats amb certificat de discapacitat){kind=link}