Coincidint amb el Dia Internacional de l’Erradicació de la Pobresa, Plena Inclusió Espanya va reivindicar que els governs estatal i autonòmics ofereixin mesures urgents per pal·liar la situació de precarietat que viuen milers de persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.
La federació bassa aquesta petició en les dades aportades en l’informe ‘Las Dianas de la Pobreza’, de la Xarxa Europea contra la Pobresa a Espanya (EAPN) que ofereix dades recollides en 2021 sobre la situació d’exclusió social en l’Estat.
Segons aquest estudi, les persones amb discapacitat continuen suportant les situacions més greus de pobresa i exclusió del nostre país en categories com ara: risc de pobresa, pobresa severa, etc.
El 2021, el risc de pobresa entre les persones amb discapacitat (o taxa AROPE) va ser del 33%. És a dir: una de cada tres està en risc de patir aquesta situació. La taxa esmentada augmenta, a més, en el cas de les dones amb discapacitat, i arriba al 33,9%.
Tot i que se suposa que l’accés a la feina per a les persones amb discapacitat està més protegit, això no impedeix que un 15,7% de les persones empleades siguin pobres, mentre que aquesta taxa arriba al 14,3% per a la resta de població ocupada. El 27% d’aquestes persones afirma tenir dificultats per arribar a final de mes, fet que suposa una diferència de 46% respecte de les persones sense discapacitat.
En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, segons dades de plena inclusió, la seva taxa de desocupació (38%) és gairebé tres vegades més gran que la població sense discapacitat (14,55%); la taxa d’activitat tres vegades menor (32% davant del 78%). I a aquestes xifres cal afegir la càrrega feixuga que suposa per a l’economia de les seves famílies el suport a les seves necessitats quotidianes. Aquest fenomen rep el nom de sobrecost familiar i suposa, segons un estudi de plena inclusió, una despesa afegida de 27.000 euros, de mitjana, a l’any per família.
Les dades relacionades amb la privació material i social severa ofereixen diferències encara més grans entre les persones amb discapacitat (13%) i la resta (5,8%). La renda mitjana per persona és un 5,4% menor per a aquelles que tenen alguna discapacitat. Si es compta per unitat de consum, aquesta renda és gairebé un 10% inferior a la de la resta de la població, segons l’informe d’EAPN Espanya.
Davant d’aquestes dades, Plena inclusió reivindica mesures específiques i urgents, com ara desenvolupar un sistema d’accés preferent i facilitat a l’Ingrés Mínim Vital (IMV), compatibilitzar i harmonitzar aquesta prestació amb la del fill a càrrec en el cas dels fills i filles amb discapacitat, augmentant a més la quantia d’aquesta darrera prestació (a 170 euros per fill menor d’edat, i en un 50% més per a aquells fills amb més d’un 65% de discapacitat, fins a assolir els 570,2 euros mensuals).
