Aprofitant la celebració el passat 15 de maig del Dia Mundial de l’Accessibilitat Web, hem volgut parlar amb Pedro Esquiva, responsable de Consultoria d’Accessibilitat Digital a Ilunion, la companyia experta més gran en accessibilitat a Europa. En aquesta entrevista ens comparteix la seva visió sobre la importància de l’accessibilitat web i com aquesta es tradueix a la pràctica diària de ILUNION Accessibilitat
ILUNION Accessibilitat és la companyia experta més gran en accessibilitat a Europa. Podria explicar-nos en les pròpies paraules què significa l’accessibilitat web i per què és tan crucial en el panorama digital actual?
Realment, l’accessibilitat web tracta de donar la mateixa oportunitat a qualsevol persona, independentment de les seves capacitats, per accedir al contingut en línia. Això vol dir poder gaudir o, per exemple, consultar una banca digital, sense importar la discapacitat que es tingui i utilitzant els seus programaris i maquinaris adaptats a cada persona amb discapacitat. Aquesta seria una mica l’essència de tot allò que tractarem. Al final, l’accessibilitat web és una normativa que cal complir a Espanya ia Europa. Per poder homogeneïtzar aquest compliment i per poder donar a totes les webs aquest caràcter estàndard d’accessibilitat, hi ha unes metodologies que, en aquest cas, són les WCAG (Web Content Accessibility Guidelines), que són les que tracten aquests punts per poder fer-ho tot més estandarditzat i ordenat.
La seva missió és millorar la vida de totes les persones i assegurar la igualtat d’oportunitats, especialment per a persones amb discapacitat i gent gran. Com es tradueix aquesta missió a la pràctica diària de ILUNION Accessibilitat i als projectes que desenvolupen?
Jo sóc una persona amb discapacitat visual greu, amb una discapacitat total. En aquest cas, sóc responsable de l’àrea d’accessibilitat digital a Ilunion Accessibilitat. A mi m’han ajudat les meves eines perquè són totalment accessibles dins Ilunion. Nosaltres tenim eines accessibles que fan més fàcil, o més aviat que un lloc de treball d’una persona amb discapacitat tingui les mateixes oportunitats que una persona que no en té. També intentem que els nostres clients, i no només els nostres clients sinó els clients dels nostres clients (aquest B2C), tinguin una experiència similar. És a dir, quan treballem amb una companyia en un projecte, ens assegurem que els seus empleats puguin participar en aquesta companyia, fins i tot tenint discapacitat, o que els seus clients puguin gaudir dels serveis d’aquesta companyia, independentment de la capacitat que tinguin.
ILUNION Accessibilitat cerca eliminar barreres digitals. Quines són algunes de les barreres més comunes que troben les empreses als seus entorns web i com aborden aquestes barreres a través de les seves recomanacions?
El món digital ha arribat per quedar-s’hi. És un món que va arribar a passos de gegant, com veiem cada vegada més. Fa deu anys, els serveis digitals eren gairebé imperceptibles o molt pocs. Ja es començava a parlar d’aplicacions, de webs, no només webs públics, sinó webs amb oferta de serveis o onboarding digitals, de contractar una assegurança a través d’una pàgina web. El món presencial d’oficina va anar eliminant-se i ara tot és més digital. Quines són les barreres que més trobem? Doncs, per exemple, quan fas una compra a una web i resulta que no pots triar el producte que vols. O no podeu consultar els moviments de la vostra banca electrònica perquè l’aplicació o la web no són accessibles.
Tinc un cas encara més frustrant: després d’haver fet el procés, ja sigui de compra, de registre o el que sigui, fins al final, que potser sí que es deixa manejar perquè és més o menys accessible, resulta que tenen contractada una passarel·la de pagaments que és la fi d’aquest flux. I aquesta passarel·la de pagaments, després d’haver fet totes les firmes, tots els emplenaments que et puguin sorgir o triar els productes que tu vulguis ficar a la teva cistella —que de vegades és una compra força llarga—, arribes a l’últim pas i resulta que no és accessible.
El paradigma de l’accessibilitat digital, per dir-ho així, jo el comparo amb l’accessibilitat física: cal tenir-la en compte des del principi. Com un ascensor en una comunitat de veïns, tenim dues maneres de tenir-ho en compte: o bé al principi, quan construïm l’edifici, o bé al final. Al final em refereixo que de sobte ens posem d’acord que cal posar aquest ascensor i després es pot posar en una comunitat de veïns. Queda millor o pitjor? Doncs potser queda millor o pitjor, però es pot. Tot i que és recomanable comptar amb accessibilitat des de l’inici, des de la construcció del programari. Que la normativa d’accessibilitat hagi arribat per quedar-se no vol dir que hàgim de llençar el programari vell per fer-ne un de nou accessible, sinó també odem escalar-ho.
Per resumir, al final són aquestes coses les que cal tenir en compte, és a dir, les barreres. Des de la part de l’usuari també cal veure-les des de la part del client. El client, moltes vegades, té programari molt antic que ja no pot fer fins i tot accessible. I com recomanem? Doncs potser no tenim tant en compte el programari, però sí que tenim en compte la formació dels equips perquè, a partir d’ara, comencin a construir el programari accessible. I com ho fem? Acompanyant, evangelitzant l’empresa, conscienciant-la de com es fan les coses bé i, sobretot, evangelitzant i conscienciant diversos nivells: al nivell tècnic, però també a nivell de números, de les persones que s’estan perdent que no poden accedir als seus serveis o de donar l’oportunitat a una persona amb discapacitat que vulgui accedir a un lloc de treball en una empresa. Es tracta d’evangelitzar i conscienciar a diversos nivells, però sobretot posant números a sobre de la taula: què significa per a vosaltres que mil milions de persones a tot el món no puguin gaudir dels vostres serveis per ser inaccessibles? Mil milions de persones, evidentment, són moltes persones.
L’accessibilitat web és més una inversió que un cost, i més ara que hi ha una normativa que persegueix que totes les persones amb discapacitat puguin accedir sense barreres als serveis digitals.
Una de les seves recomanacions clau en l’accessibilitat web és l’ús de colors i contrast adequats per millorar la llegibilitat. Quin impacte real tenen aquestes consideracions de disseny a l’experiència d’usuari de persones amb discapacitat visual?
Començaré amb la part de colors i contrastos, però tindrem diverses coses en compte. Tots, en algun moment de la nostra vida, quan siguem més grans —bé, a mi ja no em cal perquè tinc una discapacitat visual greu—, anem envellint. Anem perdent visió, anem perdent audició, perdem capacitat motriu, fins i tot perdem aquesta percepció o aquesta comprensió dels elements d’una interfície.
Quan passem a un món digital, hem de posar les coses fàcils. Una de les recomanacions són els contrastos, mides de lletra, solapament de contingut. Però no només parlant de contrast, sinó que també etiquetarem els elements d’una manera adequada. Deixarem que els productes o que les ajudes tècniques —jo, per exemple, com a persona cega total, faig servir un lector de pantalla; el lector de pantalla em va llegint tot el que apareix a la pantalla—. Però una persona amb discapacitat visual més lleu que la meva, evidentment, pot potser requerir fer servir un ampliador. En canvi, una persona que té, per exemple, una discapacitat física necessita manejar l’equip — el telèfon o l’ordinador— mitjançant un programari on tu dius com accedeixes als diferents elements de la web o de l’aplicació. Al final, es tracta d’intentar complir aquestes WCAG que hem comentat abans perquè no hi hagi problemes a l’hora d’operar, i fins i tot de donar-los aquest caràcter d´usabilitat perquè les persones grans tinguin també aquesta oportunitat que no se sentin perduts en aquesta aplicació.
També destaquen la navegació simplificada per facilitar-hi l’accés amb menys clics. Com aconseguir una navegació veritablement simplificada i quins beneficis tangibles aporta a la usabilitat general d’un lloc web?
Aquí, sobretot, cal tenir més en compte la part d’usabilitat, encara que usabilitat i accessibilitat van del bracet. Aquí hem de tenir aquesta part més orientada a l’usuari o més entenedora per a l’usuari, per comprendre l’aplicació o la web com la comprendria un usuari. És a dir, estandarditzarem controls. Tots ja comencem a saber que quan veiem un menú amb tres ratlletes pot ser el menú de l’aplicació, o una roda dentada pot ser la configuració, o una lupa és per buscar. Però és clar, cal tenir en compte aquesta part més usable a l’hora de no sobrecarregar la informació de l’aplicació, és a dir, fem servir menús, no fem servir scrolls infinits per presentar informació perquè ens podríem arribar a perdre. Fem una mica la vida més còmoda a les persones, ja no només les que tenen alguna discapacitat.
El lector de pantalla, per exemple, tracta la web com si fos un diari. Una web inaccessible ho fa com si fos un diari però sense cap separació, sense sagnia, sense espaiats, sense paràgrafs, sense res. Tu començaries per la primera línia de la primera notícia i acabaries per la darrera línia de l’última notícia, però no pots distingir entre el contingut que t’interessa i el que no t’interessa. Al final es fa una mica frustrant. Doncs amb els clics passa el mateix: no és tant el tema de clics, sinó més el tema de com presento la informació.
Les persones sordes, per exemple, si utilitzen contingut audiovisual i no es posen els subtítols perquè puguem escoltar el que s’està dient en aquest contingut, o si les persones amb discapacitat visual utilitzen un vídeo, tampoc no hi ha audiodescripció a molts llocs. Al final, tracta d’això, presentar la informació per a tothom. Es tracta de la presentació de la informació més que del nombre de clics, que això potser va més de la part d’usabilitat, però sí que al final té un nexe comú, i és fer la vida més fàcil a les persones que visiten el lloc.
La compatibilitat amb lectors de pantalla i la inclusió de subtítols/transcripcions són vitals. Quins reptes específics presenten aquests aspectes en el desenvolupament web i com asseguren que la informació sigui accessible per a tothom?
Encara que hi hagi una mica de duplicitat, a la part del lector de pantalla, com comentàvem, cal presentar la informació ben organitzada perquè si no, tornem a l’exemple del diari: tindríem una web on el lector de pantalla potser comença a llegir des de la primera línia seqüencialment fins a l’última línia, però no tenim clar com diferenciar un contingut d’un altre. Hem de tenir en compte l’etiquetatge de botons, l’etiquetatge d’enllaços, etiquetar correctament les imatges i distingir quines seran decoratives de quines no ho són. Aquestes descripcions als vídeos que hem de tenir en compte, i audiodescripcions en cas de ser necessari. Cal implementar formularis ben etiquetats. No serà la primera vegada que una persona amb discapacitat visual que utilitza el lector de pantalla, fa un formulari, mai millor dit, a cegues: i posa el nom al camp del cognom, el cognom al camp de l’adreça, l’adreça al camp del telèfon, el telèfon. Cal tenir-ho tot ben estructurat i ben etiquetat, sobretot, i aprofitant-nos de les etiquetes que HTML ja ens brinda, poder, juntament amb les WCAG de què parlàvem, tenir en compte aquest caràcter d’accessibilitat que potencia l’ús de lectors de pantalla.
La interactivitat accessible garanteix lús sense necessitat de teclat o ratolí, incloent ordres de veu. Com està d’estesa la implementació d’aquestes tecnologies als entorns web actuals i quines tendències veuen en aquest àmbit?
Aquí parlem de dues coses: una, de l’extensió, per descomptat, de les persones amb discapacitat física que puguin arribar a fer servir els controls per veu d’un programari, ja sigui una web o una aplicació, en aquest cas, hi ha aplicacions específiques que ja la persona amb discapacitat física té implementades als seus equips. Però després també tenim els overlays, em refereixo a les eines que implementem dins d’una pàgina web que ens prometen que seran accessibles. Com cal implementar això al lloc web? Potser no cal implementar-ho. Un control per veu s’instal·la dins de la màquina, però la web ja ha de comptar amb les característiques suficients perquè aquest programari, tant si és un control per veu com si és el lector de pantalla o qualsevol altre ajut tècnic, es pugui defensar bé dins d’aquest web.
“L’accessibilitat web és més una inversió que un cost, i més ara que hi ha una normativa que persegueix que totes les persones amb discapacitat puguin accedir sense barreres als serveis digitals”
Aquests overlays ens diuen que sí que serà accessible la nostra aplicació, que si li punxes aquí això és per a baixa visió, que si li punxes allà és per… Tinguem en compte una cosa: moltes vegades les persones que visitaran la teva web ja usen un lector de pantalla. No cal que la web llegeixi el contingut perquè ja la persona que necessiti aquesta tecnologia ja la tindrà instal·lada. És a dir, l’únic que farem és soroll. És més, la persona amb discapacitat, com accedeix a aquesta web si no és amb el lector de pantalla? Aleshores arriba a la web i, oh, sorpresa!, hi ha un lector de pantalla més que et pot llegir la web. Igualment, les persones amb baixa visió. Una persona amb baixa visió que utilitza un programari configurat per a baixa visió, pot ser que en un moment donat li pugui solucionar un problema, però sense complir amb la normativa.
Amb un 71.1% dels seus empleats i persones amb discapacitat, ILUNION Accessibilitat és un exemple notable d’inclusió. Com contribueix aquesta diversitat interna a l’experiència i la visió de l’empresa al camp de l’accessibilitat?
Moltes vegades em fan aquesta pregunta i al final es tracta de donar aquest element diferenciador. Primer, de defensar les persones amb discapacitat. I dic defensar perquè, bé, doncs com jo, hi ha moltes altres persones amb diferents tipus de discapacitat que formem part del grup. I en aquest cas, al final, com comentava al principi de l’entrevista, això és possible gràcies al fet que hi ha eines accessibles que ens permeten portar el nostre dia a dia amb tota normalitat.
Després, com transmetem aquest element diferenciador als nostres clients? Precisament pel mateix, perquè revisaran el programari persones que prèviament ja pateixen aquest problema d’aquesta inaccessibilitat dels serveis. O aquest element de valor es dóna quan, per exemple, una persona amb discapacitat visual entra a la teva web oa la teva aplicació. I és clar, aquesta persona no només és una auditora o una consultora d’accessibilitat, sinó que és una persona que al seu dia a dia ja viu aquesta casuística.
Compten amb premis i certificacions com el Segell EFQM i el Segell de Compromís amb l’Accessibilitat 360 º. Què representen aquestes certificacions per a ILUNION Accessibilitat i quin missatge envien al mercat sobre el seu compromís i qualitat?
Doncs representen un nivell de compromís total que no te igual. Així, el Club Excel·lència en Gestió (CEG) ens ha concedit el Segell EFQM per la nostra capacitat per implementar pràctiques innovadores i sostenibles que promouen la inclusió i l’accessibilitat universal i contribueixen al benestar de les persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables, i traslladar-lo als clients. També comptem amb el Segell de Certificació d’Accessibilitat 360º, que ens atorga una notòria representació en el món de les persones amb discapacitat, en ser membres del Grup Social ONCE. Però sobretot, també tenim aquest compromís que no només traslladarem l’accessibilitat digital, sinó que també tindrem en compte un altre tipus d’accessibilitat, com l’accessibilitat a contingut audiovisual, accessibilitat al contingut físic, accessibilitat a l’entorn físic, accessibilitat en màrqueting, accessibilitat a UX, en disseny, etc. Accessibilitat, és clar, digital, per tenir aquest conglomerat, però quan ajuntem, per exemple, màrqueting, disseny, UX, parlem d’experiència digital. Però després, com comentava, també tenim aquests serveis d’accessibilitat que no només són digitals. Un servei d’accessibilitat on es té en compte, doncs, la construcció de l’edifici, les oficines, etc., per exemple, com cal tenir en compte perquè una persona amb discapacitat pugui accedir als teus edificis? No només tenint la visual de l’edifici com a tal, sinó dels voltants de l’edifici.
Mirant cap al futur, quins creuen que són els desafiaments i oportunitats més grans per a l’accessibilitat web en els propers anys? Quin paper jugarà ILUNION Accessibilitat en aquesta evolució?
Al final, el paper que exerceix Ilunion, tant en el passat, present i el futur, no deixa de ser tenir les persones amb discapacitat al centre i tenir les seves necessitats a l’ordre del dia, per poder construir un món millor amb tots inclosos i canviar aquesta manera de veure’n el valor. Però sent pragmàtics i a futur, com comentava, hi ha una metodologia que és la Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) que s’anirà actualitzant amb el transcurs del temps. Ja anem per la versió 2.2, i és la que estem aplicant a Ilunion tant per assessorar com per auditar els productes digitals. Però d’aquí a una mica arriba la 3.0. Hi ha normatives, tant a nivell europeu com a nivell territorial nacional, on ja s’estan començant a multar, s’estan començant a defensar de debò els drets de les persones amb discapacitat a accedir al contingut.
Aquesta evolució seguirà endavant. Al final, es tracta que les persones amb discapacitat cada cop ho tinguem una mica més fàcil per poder interactuar amb el món digital d’una manera més còmoda. Que tinguem una mica la visual del nivell obligatori d’aquelles WCAG que marquen totes, quasi totes, les normatives d’accessibilitat mundials. Hi ha tres nivells d’aquestes WCAG, que són el nivell A, doble A i triple A. El nivell obligatori sempre serà el doble A. I per assegurar-nos, tinguem sempre en compte la versió més recent d’aquestes WCAG. Sempre tenint l’accessibilitat al punt de mira de les nostres empreses i no la deixem abandonada per poder tenir-ho tot actualitzat tant a nivell normatiu com a nivell d’accés als nostres serveis per a persones amb discapacitat.
