La joventut espanyola amb diversitat funcional troba serioses dificultats per veure’s reflectida a les pantalles. L’estudi La representación de las juventudes en el audiovisual español conclou que els joves d’entre 16 i 24 anys amb discapacitat només representen el 2,7% dels personatges de ficció en pel·lícules i sèries de l’Estat. La investigació, elaborada per l’Observatori de la Diversitat en els Medis Audiovisuals amb el suport de l’Institut de la Joventut d’Espanya, ha analitzat de forma exhaustiva 1.870 personatges inclosos en un total de 102 llargmetratges i 79 temporades de 78 sèries.
Desigualtat de gènere i manca de realisme
Si s’analitzen les dades per formats, la presència de persones amb discapacitat en els films és del 3,1%. En aquest cas, la divisió es fa de manera pràcticament equilibrada per gènere, identificant-se quatre homes i tres dones, sense que aparegui cap perfil de gènere no binari. En canvi, a les sèries de televisió i plataformes, la visibilitat d’aquest col·lectiu cau fins al 2,5%. En l’àmbit serial, a més, la distribució de gènere s’inverteix, mostrant sis dones i tres homes, mantenint-se a zero la xifra de persones no binàries amb discapacitat dins de les produccions audiovisuals.
Durant l’acte de presentació de l’informe, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va destacar que el gran desafiament actual és «permitir que la presencia de la juventud modifique las formas, no invitarla a ocupar un pequeño lugar dentro de formas ya establecidas». De fet, el document destaca que el 31,6% dels personatges analitzats el 2024 tenien entre 13 i 30 anys, una sobrerrepresentació que no es tradueix en un retrat veraç de les seves realitats. L’anàlisi denuncia que es continuen repetint tòpics i que les trames eviten els problemes que realment afecten els joves, com ara la salut mental, la precarietat en el món del treball o les dificultats per accedir a un habitatge, centrant-se habitualment en l’esport i el sexe.
Biaixos econòmics, ètnics i violència masclista
L’estudi també posa de manifest diferències rellevants de classe i gènere. Les dones s’associen amb més freqüència a la classe alta (un 20,9% al cinema i un 30,5% a les sèries) en comparació amb els homes (18,8% i 23,3% respectivament). Per contra, els personatges masculins estan més vinculats a la pobresa (23,2% en pel·lícules i 20,8% en sèries) davant del col·lectiu femení (16,5% i 14%), malgrat que la classe mitjana és la predominant per a tots els gèneres. També es detecta una clara hipersexualització de les dones joves racialitzades a les sèries, on sumen 37 personatges enfront dels 21 de l’àmbit masculí.
En referència a la violència de gènere, l’estudi alerta que moltes ficcions plantegen arguments on les dones enganyen els homes per interès per després denunciar-los en fals per agressió sexual. Des del Ministeri de Joventut i Infància es va assenyalar que «se trata de un planteamiento que está en línea con el discurso negacionista de la violencia de género y que contrasta con la realidad social, ya que la Fiscalía sitúa en torno al 0,01% el porcentaje anual de denuncias falsas».
Finalment, la joventut racialitzada suposa el 16,4% de la representació (superant el 12,3% dels registres generals de la població de ficció), on destaquen els personatges llatins amb un 37,1%, seguits dels negres (32,0%), àrabs (19,6%), gitanos (6,2%) i asiàtics (4,1%), tot i que el seu pes disminueix en els papers protagonistes. Per la seva banda, la comunitat Lgtb+ representa el 13,2% de la població jove en pantalla, una proporció que creix a les sèries fins al 20,7%, sent el col·lectiu gai i el bisexual els més visibilitzats, mentre que els personatges trans equivalen al 15,2% del total de la joventut d’aquest col·lectiu en la ficció.
