
Marta Bustos Góngora va tenir un accident domèstic mentre fabricava sabó, ara fa tres anys, que li va canviar la vida. Es va quedar cega i a l’any i un mes de l’accident va recuperar la visió de l’ull dret. Arran d’aquí molta gent la va conèixer i es va fer viral. Ara, a més de fer classes d’anglès, escriure i ser conferenciant, és ‘influencer’ i començarà la carrera de Filosofia.
Si la història de Marta es pogués comptar amb una cançó seria la de ‘Qué bello es vivir’ d’El Kanka. Ella reconeix que és una de les seves favorites, va afirmar en declaracions a Servimedia. Es defineix com “una persona normal i corrent”, però la realitat no ho mostra.
La vida de Marta, nascuda a Terrassa el 1995, no té res a veure amb la que tenia fa tres anys i mig. El camí recorregut en aquest temps no ha estat fàcil, però l’optimisme que la ‘influencer’ desprèn va atrapar l’atenció de més de 260.000 seguidors a Instagram i 221.000 a TikTok, fins i tot la reina Letizia va arribar a demanar-li una dedicatòria del llibre ‘Quan vaig perdre els meus ulls marrons’.
“La trobada amb la reina Letizia va ser ‘marcià’ i graciós, perquè la vaig veure al còctel d’un esdeveniment, jo portava un llibre a la bossa, m’hi vaig acostar i li vaig dir que en tenia un exemplar. Aleshores, ella em va demanar que els ho firmés”, va assenyalar la influencer. “A la dedicatòria d’entrada el vaig posar, ‘per a Letizia’, però el meu representant em va dir que posés ‘per a sa majestat, Letizia’, ho vaig canviar, però després em vaig penedir”.
L’escriptora de 28 anys des del minut u de la tragèdia va decidir que la seva posició seria la de lluitar i no llençar la tovallola. Estava fent la segona tanda de sabó del dia i li va esquitxar sosa càustica a la cara. Es va quedar cega immediatament i va perdre l’olfacte dos mesos. “En aquell moment vivia als Estats Units, a Seattle, i allà donaven per perduda la meva visió, vaig tenir una experiència horrible a l’hospital d’aquell país”, va explicar.
L’accident va tenir lloc el 2020, en plena pandèmia. Ella va començar un periple amb la sanitat americana. “Una sanitat en què trucar a una ambulància poden ser 5.000 dòlars i en què el tracte amb el pacient és molt més distant”, va explicar Bustos.
Vídeo per a les xarxes socials
Davant aquesta situació, la mare de Marta li va aconsellar fer un vídeo per a xarxes socials demanant a la gent una donació. La societat va respondre molt bé, ja que va aconseguir el finançament necessari per als tractaments. Arran d’aquí molta gent la va seguir a les xarxes i els seguidors van anar creixent.
El testimoniatge de Marta reflecteix la seva nova vida amb discapacitat, ella afirma que “el món no està fet per a persones amb discapacitat, però estem avançant moltíssim”. Això es veu també a les seves xarxes socials, on afronta, al seu dia a dia, la vida amb moltíssima vitalitat.
El lema del seu perfil d’Instagram és “no és per arruïnar-te el dia, però tot sortirà bé”. Aquest enunciat que reflecteix la seva filosofia, i que curiosament és el que tenia posat abans de l’accident. Reconeix que l’“ai, pobreta” la fastigueja molt perquè “és una manera de jutjar sense tenir ni idea, perquè no saps pel que està passant cada persona”.
La seva xarxa de persones
La frase d”El Petit Príncep’ “l’essencial és invisible als ulls” va poder reflectir la situació de la ‘influencer’, ella es va recolzar a la seva xarxa de persones quan no veia, en la seva parella, família i amics. Bustos va exposar que “les relacions humanes són el més important a la vida”. L’importú li va deixar molts aprenentatges, però el que més hi va calar va ser que no s’ha de conformar amb un no. “Cerca sempre altres opcions”, va comentar a l’entrevista a Servimedia.
Va haver d’aprendre a fer tot allò del dia a dia sense veure. Quan va recuperar la visió de l’ull dret va reconèixer que “va ser el dia més feliç” de la seva vida. “No vaig pensar res, només sentia, va ser una sensació d’eufòria”.
Si la de Terrassa hagués de triar una flor, escolliria un gira-sol, perquè “diuen que en dies grisos es miren entre ells”. Tots podem estar en situacions que mai no imaginaríem per això Marta Bustos recomana “ser molt empàtic, compassiu, i no jutjar les persones”.