Estan canviant les estructures de lideratge. Els líders ja no són mascles-alfa encara que existeixen perquè en algun moment és el que es valorava. L’actitud dels líders alfa és gairebé militar, autoritària, i de cap. Garanteixen el patriarcat de l’empresa, i així els processos autoritaris. Però la diversitat funcional contradiu aquesta estructura de gèneres. Els líders ara són beta i promouen els valors de diversitat funcional. Amb aquests valors es garanteix el dinamisme de l’empresa i es desenvolupa un ambient de diversitat, hibridació, flexibilitat i adaptació.
El món s’entén si és accessible. L’arquitectura i la ciutat no deuen tenir barreres per a persones amb diversitat funcional. Ara es parla que aquestes persones han de ser incloses a la societat, tenir feina, casa, i poder fer les mateixes activitats que fan les altres persones. Però quan demanem ser inclosos vol dir que encara estem exclosos en aquest món discriminatori. Es diu que hem de tornar a un model social preexistent. Però això és difícil, perquè per que una empresa m’inclogui ha d’acceptar el canvi que genera la meva presència. Les empreses i la societat es resisteixen a aquestes transformacions. Jo defenso que el nostre objectiu és proposar un altre model social i empresarial. És cal canviar i transformar les empreses, el món, i la societat, per acceptar-nos. Alhora, per poder canviar la societat i les empreses hem de poder ser líders i models socials.
Ara estic fent un curs a ESADE que ensenya a emprendre a persones amb diversitat funcional. Em converteix en un líder. El programa és genial i realment necessari per al nostre col·lectiu i la societat. Encara que no ho esmenten, el ambient i els participants exemplifiquen els avantatges de tenir líders amb diversitat funcional. L’avantatge principal és humanitzar l’empresa i els projectes. No intentem ser herois solitaris, com ens etiqueten en arquitectura o en la famosa pel·lícula El Manantial. Aquests nous líders mostren la seva vulnerabilitat, afavoreixen la construcció de grups, creen comunitat, i estableixen una xarxa d’ajuts. Permeten que totes les persones involucrades puguin expressar les seves idees i pors. Això beneficia la societat i les empreses.
Les organitzacions on hi ha més dones, hi ha més persones ètnicament diferents, i amb diversitat funcional, són més globals i diverses. Els líders beta formats per persones amb diversitat funcional, promouen i garanteixen la col·laboració i el progrés. Aquestes organitzacions són més creatives, innovadores, dinàmiques, flexibles, àgils i complexes des del punt de vista positiu. S’adapten al canvi. Els líders beta pretenen la incorporació de totes les persones, i intenten crear comunitat. Són líders més flexibles. Busquen el consens i la empatia. Socialment prefereixen una diversitat de capacitats. Jo ho faig.
