El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 va publicar aquest dimecres el projecte de Reial Decret pel qual es regula l’etiquetatge accessible de productes de consum, per sotmetre’ls a audiència pública durant les properes setmanes.
Segons especifica el departament que dirigeix Pablo Bustinduy a la seva pàgina web, el termini per a la presentació d’aportacions comença aquest dimecres i romandrà obert fins al 15 de setembre.
L’esborrany conté un ampli annex de béns i productes als quals cal aplicar aquesta norma, que estableix l’obligació d’incloure etiquetatge a Braille o altres formats accessibles per garantir la protecció dels consumidors amb discapacitat.
De fet, el seu objectiu declarat consisteix a desenvolupar la Llei 4/2022 de protecció dels consumidors i usuaris davant de situacions de vulnerabilitat social i econòmica, que a l’article 3 inclou les persones amb discapacitat en la definició de “consumidor vulnerable”.
Per aquest motiu, la disposició addicional primera de la mateixa llei insta el Govern a regular reglamentàriament un etiquetatge a Alfabeto Braille –i en altres formats- que “garanteixi l’accessibilitat universal dels béns i productes de consum d’especial rellevància per a la protecció de la seguretat, integritat i qualitat de vida, especialment de les persones amb discapacitat visual com a persones consumidores vulnerables”.
L’esborrany de reial decret que surt a audiència pública busca donar compliment a aquesta disposició.
Obligacions
Segons les seves indicacions, s’entén per etiquetatge accessible “les mencions, indicacions, marques, dibuixos o signes relacionats amb un bé o producte que figurin a qualsevol envàs, document o etiqueta que acompanyin o es refereixin a aquest bé o producte i que permetin que les persones amb discapacitat –especialment aquelles amb discapacitat visual- obtinguin de forma clara i comprensible informació veraç, eficaç i suficient sobre les seves característiques essencials”.
Especifica que, per fer-ho, “l’etiquetatge accessible farà ús del sistema braille, dels codis de resposta ràpida (QR) amb relleu o senyal tàctil i d’elements vinculats a l’accessibilitat cognitiva o a l’accessibilitat a la informació ia la comunicació, a més de qualsevol altre mitjà tecnològic que garanteixi l’accessibilitat universal”.
Entre altres punts, destaca que l’etiquetatge accessible haurà d’incorporar, acompanyar o permetre obtenir, de manera clara i comprensible, almenys la informació següent dels béns i productes posats a disposició de les persones consumidores: nom i denominació comercial; adreça completa de l’operador responsable en el cas de productes alimentaris i adreça completa del productor en la resta dels casos; informació de contacte; naturalesa, composició i finalitat del bé; qualitat, quantitat, categoria o denominació usual o comercial ( si en tenen); data de producció o subministrament i lot, quan sigui exigible reglamentàriament; termini recomanat d’ús o consum (o data de caducitat; instruccions o indicacions per al correcte ús o consum segur, així com la correcta gestió sostenible dels seus residus; advertiments i riscos previsibles; serveis d’informació i atenció al client i procediments d’interposició de queixes i reclamacions, i informació sobre al·lèrgens o intoleràncies.
Totes aquestes dades s’han d’oferir almenys mitjançant una referència o trucada a un codi de resposta bàsica (QR) o un altre sistema anàleg, que permeti ser captat i llegit per part de la persona consumidora a través d’un dispositiu mòbil d’ús generalitzat que us remeti a una pàgina d’internet oa qualsevol recurs tecnològic accessible on s’ofereixi aquesta informació, així com qualsevol altra relativa a la seguretat del producte que hagi de figurar a l’etiquetatge segons la normativa sectorial.
Si aquesta informació no figura a Braille, el codi QR –o sistema anàleg- haurà de ser identificat amb senyals tàctils o en relleu, per tal que els usuaris puguin localitzar de forma senzilla el lloc on es troba l’etiquetatge accessible.
A més, el text estableix l’obligació d’incloure a Braille la denominació o nom comercial, naturalesa i categoria del producte; la paraula “perill” com a senyal d’advertiment per als productes inclosos a la lletra B de l’annex, i l’ingredient o coadjuvant tecnològic que pugui causar al·lèrgies i intoleràncies dins dels productes recollits a la lletra c.
Finalment, el projecte de reial decret destaca que l’etiquetatge a Braille també haurà de figurar a l’embalatge o empaquetat exterior dels productes que el tinguin.
Col·laboracions
D’altra banda, la normativa anima les administracions públiques a fomentar l’ús de l’etiquetatge accessible entre les associacions de consumidors i les empreses fabricants i distribuïdores.
Assenyala a més que les administracions públiques competents podran sol·licitar la cooperació de la Comissió Braille Espanyola en el foment, la promoció, la difusió i la garantia del bon ús del sistema braille en l’àmbit de consum, tot això en els termes establerts al Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE).
També recull que les administracions públiques podran subscriure convenis amb la Comissió Braille Espanyola en qüestions relacionades amb l’àmbit d’aplicació del Reial decret i rebre l’assessorament del Reial Patronat sobre Discapacitat, a través dels seus Centres Assessors.
Sancions
Finalment, estableix un règim sancionador amb dos tipus d’infraccions: errors en la translació a l’etiquetatge accessible de la informació que aquest text exigeix (s’entendran com a infraccions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat) , i inclusió a la part accessible de fallades que ja figuraven a l’etiquetatge ordinari (es consideraran com a incompliments en matèria de defensa dels consumidors i usuàries o de defensa de la qualitat alimentària).
En tots aquests casos, s’aplicaran les sancions previstes a les normatives corresponents.
