L’Espai Unitari pel dret a una vida independent i d’inclusió en la comunitat de les persones amb discapacitat, una plataforma que agrupa 33 organitzacions i 14 persones significades en l’àmbit a Catalunya, ha fet públic l’informe ”Radiografia d’un dret incomplert” per denunciar la ”vulneració” sistemàtica del dret de la majoria de les persones amb discapacitat a viure de manera independent i arrelada a la comunitat. L’entitat assenyala que les ”mancances greus” en suports comunitaris, desinstitucionalització, inserció laboral i accés a l’habitatge, suposen un clar incompliment de l’article 19 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006).
Aquest article de la Convenció de l’ONU reconeix el dret de les persones amb discapacitat a decidir on i amb qui volen viure, a disposar dels suports necessaris per fer-ho possible i a tenir garantida l’accessibilitat universal. No obstant això, l’ESPAI UNITARI critica que el Govern de la Generalitat està ”prioritzant els serveis residencials i la institucionalització” per sobre dels suports humans en la comunitat, que són els que millor garanteixen l’autodeterminació. L’estudi revela que només el 0,03% de les prestacions del Sistema d’Atenció a l’Autonomia i la Dependència (SAAD) concedides a Catalunya són ajudes per a l’Assistència Personal per a persones amb discapacitat.
La diferència entre el model institucional i el model basat en l’autodeterminació és abismal, segons les dades. A tot Catalunya, només 90 persones poden gaudir de l’assistent personal, un suport humà i professional que ”és el que millor garanteix l’autodeterminació de la persona amb discapacitat i facilita que pugui portar a terme el seu projecte de vida independent i de participació plena en la comunitat”. Per contra, hi ha 39.186 persones que reben ajuda per a serveis residencials. L’Espai Unitari subratlla, a partir de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència, que l’impacte de la institucionalització en l’autonomia és demolidor: només el 8,2% de les persones amb discapacitat que viuen en centres residencials poden decidir què i quan mengen, només el 19,7% decideixen quan fan la seva higiene personal i únicament el 23% acaben decidint quan es lleven o quan volen anar a dormir.
L’entitat també destaca que l’Assistència Personal no és només un dret, sinó que també té un impacte econòmic i social positiu. Els estudis demostren que l’impacte social d’aquesta figura ”triplica la inversió econòmica realitzada”: per cada euro invertit, es generen entre 3,20€ i 3,67€ d’impacte social, a més de proporcionar ingressos a l’administració en concepte de cotitzacions i recaptacions d’impostos.
Les ajudes estan centrades en els serveis i no en la persona
El finançament actual, centrat en els serveis i no en la persona, perpetua aquesta situació. Actualment, el finançament s’adreça a ”la plaça ocupada o al servei utilitzat”. D’aquesta manera, el sistema d’atenció està disposat a pagar més diners públics si la persona amb discapacitat ”ingressa en una residència que si la mateixa persona tria assistència personal, sense deixar casa seva i sense marxar del seu entorn habitual”. L’ESPAI UNITARI reclama substituir el sistema de finançament actual pel de ”Pressupostos Personals”, que consisteix a assignar una dotació econòmica a la persona amb discapacitat un cop valorades les seves necessitats, i és ella qui ”decideix quins serveis vol rebre i com els vol rebre, d’acord a les seves preferències i voluntat”.
L’absència de suport professional adequat en la comunitat fa que la família sigui qui continua proporcionant majoritàriament el suport humà que la persona amb discapacitat necessita. Aquesta situació fa ”inviable” l’emancipació. Les prestacions econòmiques de Cures Familiars a Catalunya sumen 148.930, el que representa gairebé la meitat (49,90%) del total de prestacions del SAAD a Catalunya. Sense disposar de suport humà professional, la majoria de persones amb discapacitat tenen molt difícil guanyar autonomia i ”encara menys, fer realitat projectes de vida independent i d’inclusió en la comunitat”. Aquesta càrrega recau majoritàriament en les dones de la família, a les quals els resulta ”molt difícil fer realitat un projecte de vida propi”.
L’informe també denuncia la vulneració de drets pel que fa a l’accés a la feina ”en igualtat de condicions que la resta de la població”. Actualment, només una de cada tres persones amb discapacitat d’entre 16 i 64 anys té feina. Les que treballen cobren un salari brut anual mitjà un 21,1% inferior al de les persones sense discapacitat, i prop del 50% de les persones en atur en aquest col·lectiu ho estan durant dos o més anys. A més, l’informe recull que no hi ha ”cap interès a garantir la inserció laboral de les persones amb discapacitat i, encara menys, a fer-ho al mercat ordinari de treball”.
Finalment, l’Espai Unitari posa de manifest dues mancances estructurals: la primera, la falta d’un ”Pla específic d’habitatge” per a les persones amb discapacitat en el context del ”Pla territorial sectorial d’habitatge”, cosa que sí que es contempla per a ”d’altres sectors de població”, confirmant l’exclusió habitacional del col·lectiu. La segona, la inexistència d’un servei públic institucional, gratuït i obert a tota la ciutadania que ofereixi suport i assessorament jurídic especialitzat per elevar denúncies sobre vulneració de drets fins al Comitè Internacional de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD), un fet que explica que el Comitè no hagi rebut cap denúncia provinent de ciutadans de l’Estat Espanyol per la vulneració del seu dret a una vida independent. L’Espai Unitari reconeix ”signes positius en la voluntat del Departament de Drets Socials i Inclusió d’avançar”, però constata que en temes cabdals com la desinstitucionalització, la inserció laboral o l’accés a l’habitatge ”no s’observen signes visibles d’actuar en coherència amb el mandat de la Convenció” i, per això, ”més que discursos, reclama fets”.
