L’Institut Oftalmològic Fernández-Vega ha emès aquest dimarts un avís sobre com els obstacles en la comunicació que presenten els infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA) poden esdevenir una barrera per identificar patologies oculars. Amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, que se celebra el proper 2 d’abril, els especialistes han posat el focus en el fet que el veritable repte no és l’exploració mèdica en si mateixa, sinó la dificultat d’identificar una alteració quan el pacient no pot expressar malestar, fatiga o visió borrosa. Segons el centre, aquesta situació pot derivar en un retard diagnòstic que afecti directament el rendiment escolar i les capacitats de relació de l’infant.
El perill dels símptomes invisibles
L’oftalmòloga Lucía Fernández-Vega ha explicat que en aquest col·lectiu és molt freqüent que els problemes de visió passin desapercebuts o es confonguin amb altres causes derivades del propi trastorn. En paraules de l’experta: “si un nen no pot explicar que veu malament o que li fa mal el cap en llegir, el diagnòstic es pot retardar”. Aquesta manca d’informació directa obliga els professionals i les famílies a estar especialment atents a conductes que podrien indicar defectes refractius com la miopia, l’hipermetropia o l’astigmatisme, els quals influeixen en activitats bàsiques com el joc o la coordinació motriu.
Senyals d’alerta i adaptació de les consultes
Davant d’aquesta realitat, l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega recomana vigilar signes indirectes com apropar-se en excés a les pantalles, clucar els ulls, fregar-se’ls de manera repetitiva o mostrar una sensibilitat anòmala a la llum. Els experts també assenyalen que les caigudes freqüents sense motiu aparent poden ser un indicador de problemes de percepció visual. Per facilitar el diagnòstic, l’entitat proposa adaptar les exploracions oftalmològiques amb protocols més flexibles, reduint els estímuls estressants a la consulta i oferint explicacions simplificades per al menor.
La col·laboració de l’entorn familiar esdevé, per tant, una peça fonamental del procés. L’intercanvi d’informació prèvia entre cuidadors i metges permet anticipar crisis d’estrès i ajustar l’avaluació a les necessitats de cada infant. Com conclou Lucía Fernández-Vega, “el treball conjunt entre professionals i famílies pot marcar la diferència en el diagnòstic i tractament”, recordant de manera ferma que el fet que un infant no verbalitzi un símptoma no exclou en absolut l’existència d’una patologia visual.
