Les temperatures elevades representen una amenaça severa per a la salut de la gent gran, especialment quan pateixen malalties cròniques, viuen en la solitud o presenten un grau de dependència o discapacitat. Amb l’augment dels episodis de calor intensa, la prevenció i el diagnòstic d’indicadors inicials es consoliden com a eines crucials per esquivar afeccions com la deshidratació, els cops de calor o l’empitjorament de patologies prèvies. En aquest context, la tasca de supervisió que duen a terme els equips del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de l’entitat Accent Social permet identificar escenaris de vulnerabilitat abans que derivin en emergències mèdiques.
«Una de les principals preocupacions és que moltes persones grans no siguin plenament conscients dels riscos associats a la calor ni de les conseqüències que pot tenir una exposició prolongada a les altes temperatures, especialment quan viuen soles i disposen de poca xarxa de suport», exposa Cristina Fernández, cap de servei dels SAD que gestiona Accent Social.
Factors de vulnerabilitat i símptomes d’alerta als domicilis
L’experiència quotidiana dels treballadors assistencials permet catalogar diversos elements de risc a les llars. La baixa ingesta d’aigua per manca de sensació de set, les habitatges amb ventilació insuficient o acumulació tèrmica, la falta de suport familiar i les dificultats de mobilitat o discapacitats físiques que impedeixen l’accés a refugis climàtics són condicionants determinants. Així mateix, la convivència amb malalties cròniques de caràcter cardiovascular, respiratori o metabòlic incrementa la fragilitat de l’usuari.
A banda dels condicionants de l’entorn, existeixen senyals físics i conductuals que evidencien un impacte directe de la calor en l’organisme. La fatiga inusual, els marejos, la inestabilitat i l’augment de la somnolència constitueixen els primers indicis d’alerta. D’altra banda, alteracions com la confusió, la desorientació o canvis en la comunicació i les rutines diàries poden ser símptomes d’una deshidratació greu o d’un cop de calor imminent, situacions que requereixen una resposta immediata.
La proximitat com a mecanisme de protecció
L’actuació preventiva dels equips d’atenció domiciliària durant els mesos d’estiu es basa en la intensificació de consells sobre hidratació, climatització de la llar i protecció en les hores meys recomanables. A més, quan les condicions de l’habitatge ho requereixen, es canalitza als usuaris cap a la xarxa de refugis climàtics habilitada per la mateixa organització.
«Ens hem trobat situacions en què apareixien primers signes de deshidratació o condicions inadequades a la llar, i la intervenció ràpida dels professionals ha permès reforçar les pautes d’hidratació i activar els recursos necessaris abans que es produïssin complicacions», remarca Cristina Fernández.
El seguiment continuat i el coneixement profund de la realitat individual de cada usuari permet als professionals percebre petites variacions que passarien desapercebudes per a tercers. «Conèixer bé la persona usuària és fonamental perquè ens permet detectar canvis que podrien passar desapercebuts, anticipar situacions de risc i adaptar les mesures preventives a les necessitats concretes de cada persona», conclou la responsable de servei d’Accent Social. En un escenari de canvi climàtic i xafogor persistent, l’observació diària i l’acompanyament directe es consoliden com les eines més efectives per preservar la salut de la gent gran i amb dependència.
