A mesura que la població envelleix, la necessitat de cures a llarg termini creix, desafiant els sistemes públics a oferir respostes efectives i sostenibles. En aquest context, un nou estudi realitzat per la Fedea a Catalunya ha analitzat l’impacte del sistema d’atenció a la dependència sobre la longevitat de la gent gran. L’objectiu era determinar si el fet de rebre una prestació, com ara cures a domicili o en una residència, augmenta les possibilitats de viure més temps.
Per a la recerca es van utilitzar dades de més de 320.000 persones de més de 50 anys, valorades com a dependents entre 2015 i 2024. Aquesta gran base de dades, proporcionada pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, va permetre als investigadors examinar no només el grau de dependència i el tipus de prestació rebuda, sinó també factors com l’edat, el sexe, l’estat civil i l’estat de salut. L’estudi va comparar l’evolució del risc de mortalitat entre persones amb necessitats similars, en funció del tipus d’atenció que van rebre.
Els resultats van mostrar una pauta inequívoca: les persones amb necessitats de cures reconegudes que efectivament van rebre una prestació van tenir un risc més baix de morir que aquelles que, tot i tenir-hi dret, no van arribar a rebre cap ajuda. Aquesta troballa suggereix que no n’hi ha prou amb el dret a la prestació, sinó que rebre-la a temps és el que marca la diferència. Segons l’estudi, els retards en el sistema o la manca de recursos que impedeixen la materialització del suport estan associats de manera significativa amb un major risc de mortalitat.
No totes les modalitats d’atenció tenen el mateix impacte. Les persones que van començar rebent ajuda a casa i, amb el temps, van passar a una residència –seguint un itinerari flexible que s’adapta al seu deteriorament– van presentar les majors probabilitats de supervivència. Això indica que els sistemes més eficaços són aquells que combinen i ajusten el tipus de cura a mesura que canvien les circumstàncies, en lloc de mantenir la persona a casa costi el que costi o institucionalitzar-la des del principi. L’estudi també va observar que, en general, les persones ateses a casa viuen més temps que les que ingressen directament en una residència, encara que aquesta diferència es redueix en els casos de dependència més greu.
L’estudi també va trobar diferències segons la gravetat de la dependència, confirmant que a major grau de necessitat, major és el risc de mort. Tot i així, fins i tot en els casos més greus, les prestacions de dependència redueixen aquest risc. Altres factors de risc identificats inclouen ser home, tenir una edat més avançada i patir malalties com càncer, afeccions respiratòries o hematològiques. En contraposició, les dones tenen una esperança de vida més gran, així com les persones amb certes dolències osteoarticulars o de salut mental en comparació amb altres grups clínics. Els investigadors subratllen que, tot i la solidesa dels resultats, no es poden establir relacions causals definitives, ja que les persones són qui trien el tipus de prestació que reben i podrien diferir de les que no la reben en altres aspectes no mesurats, com l’entorn familiar o el suport informal. Tampoc es va poder mesurar de forma directa el benestar o la qualitat de vida dels beneficiaris, una dada molt rellevant.
Aquest treball és el primer a analitzar de manera tan àmplia els efectes del sistema de dependència català sobre la mortalitat des de la seva implementació total el juliol de 2015. En conclusió, l’estudi aporta una evidència contundent a favor d’un sistema que no només reconegui drets, sinó que asseguri prestacions reals, oportunes i flexibles. El document dona suport a les polítiques que fomenten el manteniment a la llar quan sigui possible, però alhora recorda la importància de les residències quan s’integren en itineraris de cura més amplis. A més, envia una advertència clara: deixar una persona amb dependència reconeguda sense ajut, per retards o tràmits, pot tenir conseqüències greus per a la seva salut. El treball ha estat guardonat amb el Premi al millor article presentat a les Jornades AES per un/a investigador/a jove en el camp de l’Economia de la Salut, finançat per Fedea.
