La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s’ha consolidat com un referent estatal en la inclusió d’estudiants amb discapacitat. Aquesta institució concentra el 50% de l’estudiantat amb discapacitat de Catalunya i se situa com la segona universitat d’Espanya amb el major nombre de matriculacions d’aquest col·lectiu, només superada per la UNED. En els darrers quinze anys, la UOC ha quadruplicat el nombre d’alumnes amb discapacitat matriculats.
Per aprofundir en la comprensió del perfil d’aquests estudiants, s’ha presentat l’informe Atenció a la diversitat i inclusió a la Universitat Oberta de Catalunya, una recerca que s’emmarca en el nou pla d’acció per potenciar la inclusió de l’alumnat amb discapacitat. L’estudi es basa en una enquesta realitzada a 579 estudiants amb discapacitat, representant el 24% del total.
Teresa Guasch, vicerectora de Docència i Aprenentatge de la UOC, subratlla que “la inclusió és un dels pilars fonamentals” del model educatiu de la Universitat. Guasch assenyala que l’estudi “proporciona una fotografia clara del nostre estudiantat amb discapacitat i ens ajuda a prendre decisions basades en l’evidència, tenint en compte les veus directes per concretar els punts forts i els àmbits en què cal avançar”. Així mateix, reafirma el compromís “ferm” de la UOC de continuar “treballant per garantir una experiència educativa accessible, equitativa i de qualitat per a tothom”.
La radiografia també ha examinat el grau de satisfacció amb l’acompanyament que s’ofereix. El 38% dels enquestats es declara «satisfet» o «molt satisfet», mentre que el 25% manifesta un nivell de satisfacció baix o molt baix. Un 37% es mostra indecís en aquest aspecte. Pel que fa a la recomanació de la UOC, gairebé la meitat (46%) la suggeriria a altres persones amb discapacitat, el 40% expressa dubtes i només el 14% optaria per no fer-ho. Les vivències positives esmentades pels estudiants fan referència a un acompanyament basat en l’empatia i destaquen el compromís de la institució amb la inclusió.
Malgrat la satisfacció general de l’estudiantat amb discapacitat amb la seva experiència a la UOC, la recerca recull diverses propostes que serviran per dissenyar accions de millora i afrontar els reptes pendents.
El perfil d’aquests estudiants a la UOC mostra característiques similars a la resta de l’alumnat, tot i que es tracta d’un col·lectiu més adult, amb una mitjana d’edat de 41 anys i on el 91% supera els 25 anys. Les dones representen una majoria del 60%, si bé aquesta proporció es redueix i s’inverteix en el grup de més de 65 anys. És notable que la gran majoria (78%) ja disposa d’una titulació universitària prèvia. Quant a la situació laboral, el 58% té una feina remunerada i el 40% treballa a temps complet. El 19% d’aquests estudiants té reconeguda una incapacitat, ja sigui temporal o permanent.
L’enquesta posa de manifest que prop de la meitat (49%) dels estudiants amb discapacitat de la UOC cursen dues o tres assignatures per semestre, i el 63% dedica fins a vint hores setmanals a l’estudi. Els motius principals per a matricular-se a la UOC són la flexibilitat del model (65%), el model asíncron (11%) i l’èmfasi en l’avaluació contínua (10%). La política d’atenció a la diversitat té menys pes en aquesta decisió inicial (3%).
Julio Meneses, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i director d’Anàlisi de l’Aprenentatge i de la Docència de l’eLinC, subratlla la importància del model d’aprenentatge: “l’estudiantat amb discapacitat atorga una gran importància al model d’aprenentatge de la UOC, ja que facilita un seguiment acadèmic flexible que s’adapta a les seves necessitats i els permet estudiar en qualsevol lloc”. Meneses afegeix que aquest avantatge és “encara més valuós per a les persones que conviuen amb alguna discapacitat, atesa la naturalesa dinàmica de moltes situacions, que poden comportar variacions en les necessitats específiques de suport educatiu al llarg dels estudis”.
Quant als tipus de discapacitat, l’informe indica que la gran majoria (89%) disposa d’un certificat de la seva situació i que el 27% conviu amb dues o més, el que es coneix com a «pluridiscapacitat». Les discapacitats més freqüents són les malalties cròniques (34%), els trastorns del desenvolupament com el TDAH, la dislèxia o el TEA (28%), les discapacitats motrius (26%) i els trastorns de salut mental (20%). Les combinacions més habituals en casos de pluridiscapacitat són entre malalties cròniques, discapacitats motrius i trastorns del desenvolupament.
Un 89% dels estudiants amb discapacitat informa de la seva situació en algun moment de la seva trajectòria, majoritàriament durant la prematrícula (39%) o la matrícula (67%) per accedir als beneficis. Un 31% ho comunica durant la docència i un 27% a l’hora de les proves finals. El 48% comunica la seva situació més d’una vegada. Només un 14% no ho ha fet mai, al·legant principalment que no volen o no necessiten comunicar-ho (58%), desconeixement de la possibilitat o el procediment (42%), o per no considerar-ho útil (30%).
L’alumnat es mostra satisfet amb les adaptacions rebudes, que habitualment impliquen l’ampliació del temps per a les proves finals o d’avaluació continuada i el reforç de l’acompanyament dels tutors i professors. No obstant això, l’enquesta revela un desconeixement: el 55% dels estudiants no sap que pot sol·licitar adaptacions, i només el 26% n’ha demanat alguna. Del grup que sí que ha sol·licitat adaptacions, prop de la meitat (49%) expressa una satisfacció alta o molt alta, mentre que el 31% es mostra poc o molt poc satisfet.
La recerca ha identificat les principals dificultats que troba l’estudiantat amb discapacitat a la UOC. Pel que fa a l’accessibilitat, el 49% indica tenir problemes en algun espai virtual, sent la Biblioteca, el web extern i el servei d’atenció els que generen més complicacions, mentre que l’espai personal i les aules són els que menys. Respecte al seguiment de les assignatures, les dificultats més comunes són el temps disponible i la claredat dels enunciats. Aquestes dificultats han tingut conseqüències acadèmiques: el 12% ha hagut de deixar alguna assignatura, el 8% ha interromput temporalment els estudis i el 2% ha canviat de programa. Per fer-hi front, el 20% dels estudiants utilitza eines tecnològiques de suport, com ara dispositius físics (audiòfons, dispositius Braille o cadires adaptades) o programaris de lectura o dictat per veu.
Carles Sigalés, delegat de la vicerectora de Docència i Aprenentatge per a l’ensenyament i l’aprenentatge inclusiu, valora positivament els resultats de l’enquesta, i afirma que “mostren que, malgrat els reptes, una gran part de l’estudiantat amb discapacitat viu la seva experiència a la UOC de manera positiva”. Sigalés conclou que “la flexibilitat del nostre model, combinada amb l’acompanyament personalitzat, és clau per afavorir la igualtat d’oportunitats i promoure una universitat realment inclusiva”.
