Els homes d’edat molt avançada conformen un dels grups de població amb una major vulnerabilitat davant la conducta suïcida, una realitat estreta que es troba vinculada al deteriorament de la salut, la pèrdua d’autonomia i la gestió de situacions de discapacitat. A Espanya, la taxa de suïcidi en els homes d’entre 85 i 89 anys va aconseguir les 40,2 morts per cada 100.000 habitants durant l’exercici de 2024, una xifra que representa un increment del 10% en comparació amb les 36,7 morts registrades l’any anterior. Aquest indicador quintuplica la taxa mitjana del conjunt de la ciutadania, que se situa en 8,1 morts per cada 100.000 habitants.
Aquesta tendència a l’alça entre la gent gran contrasta amb l’evolució general al conjunt del país, on les defuncions per suïcidi van disminuir de les 4.116 en 2023 a les 3.953 en 2024. Segons les estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 17% de les morts per suïcidi a escala global corresponen a persones de 70 anys o més. Aquestes dades s’han posat sobre la taula en el marc del XXIII Congrés de la Societat Espanyola de Psicogeriatria (SEPG), una trobada que aplega a Girona a més de 300 professionals de la salut mental.
Limitació funcional i manca de suport: factors crítics en la gent gran
Les dificultats derivades de les patologies d’evolució prolongada tenen un pes determinant en aquestes xifres. Segons ha assenyalat el Dr. Diego José Palao, coordinador del Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (PLAPRESC), entre els elements de risc específics de la població masculina d’edat avançada destaquen l’aïllament social, la manca de xarxes de suport —especialment en casos de viudetat o solteria— i l’aparició de malalties cròniques que generen limitació funcional, discapacitat o dolor persistent. Així mateix, condicions d’extrema vulnerabilitat com la pèrdua de l’habitatge poden actuar com a desencadenants de quadres depressius o d’ansietat.
Un dels principals obstacles per a la intervenció preventiva és la baixa petició d’assistència per part d’aquest sector demogràfic. L’Informe Anual 2025 de la Línia 024 del Ministeri de Sanitat revela que els usuaris d’entre 85 i 89 anys només representen el 0,1% de les trucades d’atenció a la conducta suïcida, en contrast amb la franja de 40 a 59 anys, que concentra el 46% dels contactes. A més, l’eficàcia de les temptatives és molt superior en les edats avançades: es comptabilitza una mort per cada quatre intents entre la gent gran, mentre que en els menors de 40 anys la proporció és d’una mort per cada 20 intents, un factor que redueix el marge d’actuació dels serveis de salut i de protocols com el Codi Risc Suïcidi.
Pèrdua de capacitats cognitives i diagnòstic de demències
El congrés ha analitzat de manera específica la relació entre el deteriorament cognitiu, les diferents formes de demència i l’augment del risc de suïcidi. Les primeres fases d’aquestes condicions de discapacitat intel·lectual o cognitiva són especialment complexes, ja que la persona manté la consciència sobre la pèrdua progressiva de les seves facultats. Aquesta circumstància afecta de manera acusada a aquells individus que han desenvolupat una trajectòria laboral o personal molt activa i que, en constatar les dificultats per dur a terme les tasques quotidianes o davant la por de convertir-se en una càrrega, pateixen un fort impacte emocional.
Davant aquest context, el Dr. Manel Sánchez, president de la Societat Espanyola de Psicogeriatria, ha remarcat la necessitat de parar esment als senyals d’alerta: “Cal estar molt atents a les expressions de patiment psicològic en gent gran”. El metge reclama incrementar els recursos assistencials adaptats, tals com hospitals de dia, centres de dia i espais de participació comunitària, per afavorir que les persones en situació de dependència o vulnerabilitat social conservin els seus vincles i l’autonomia.
Per la seva part, la Dra. Leasly García, especialista en medicina interna i enginyeria, ha avaluat el paper de la intel·ligència artificial en la valoració clínica i la detecció de patrons mitjançant la neuroimatge o l’anàlisi del llenguatge. Tanmateix, la metgessa ha recordat que moltes eines estan en fase de validació i ha subratllat que «la IA es plantejarà com una eina de suport al professional». Les jornades abordaran també qüestions com els nous tractaments per a l’Alzheimer —amb les aportacions del Dr. Robert Howard, professor del University College London—, la catatonia, el delirium o la promoció d’un envelliment saludable.
