La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que aglutina 37 federacions i grans organitzacions que representen 3.000 entitats socials catalanes, ha presentat avui ‘Envelliment(s): protagonistes, diversitats i avenç cap a un nou model d’acompanyament integral’, un nou dossier Catalunya Social de la Taula del Tercer Sector Social elaborat per Carlos Chirinos, doctor en antropologia i comunicació i investigador en l’organització social de les cures de l’envelliment.
L’informe aborda l’envelliment des d’una perspectiva integral, subratllant els desafiaments actuals del sistema d’atenció a la gent gran i proposant solucions que abastin tant la vulnerabilitat i la dependència d’algunes persones com el seu paper actiu a la societat.
L’informe parteix d’una premissa clau: no hi ha un tipus d’envelliment únic, sinó múltiples. Els processos d’envelliment són diversos i estan influenciats per factors com ara la classe social, el gènere, l’origen, l’ètnia, la discapacitat o la diversitat sexual. Per tant, l’atenció a la gent gran ha de reconèixer aquestes diferències per adaptar-se millor a les vostres necessitats. Aquesta heterogeneïtat fa necessari repensar el sistema d’acompanyament per oferir una resposta integral i adequada a cada situació.
L’envelliment a Catalunya: un repte creixent
Com moltes altres societats occidentals, Catalunya s’enfronta a un envelliment significatiu de la seva població. El 2023, més del 21,7% dels catalans tenien més de 65 anys, i s’espera que aquesta proporció superi el 30% el 2050. La població més gran de 84 anys, que ja representa el 19,2% dels més grans 65 anys, continuarà creixent, cosa que incrementarà encara més la demanda de cures i atenció a la dependència. Aquest envelliment accelerat i l’augment de persones molt grans són fenòmens que tensionaran encara més els serveis socials i sanitaris durant les properes dècades.
Una de les dades més rellevants és que, el 2023, un 15,8% de les persones més grans de 65 anys a Catalunya tenia una dependència reconeguda, percentatge que augmentaria si s’incloguessin les persones pendents de resolució. Aquesta situació planteja enormes desafiaments per al sistema de cures, que ja mostra signes de crisi a causa dels canvis demogràfics, socials i familiars, així com per l’impacte de la participació de les dones al mercat laboral.
Propostes per millorar l’acompanyament a l’envelliment
L’informe identifica diverses claus per millorar l’acompanyament a la gent gran. En primer lloc, es proposa l’adopció del model d’atenció centrada en la persona, cosa que implica que els recursos i els serveis s’adaptin a les necessitats de cada individu, en lloc que les persones s’hagin d’ajustar al sistema. A més, s’advoca per la interseccionalitat, reconeixent com diverses desigualtats s’entrellacen a l’envelliment, com el gènere, la classe social o la discapacitat.
Un altre aspecte crucial és la participació activa de la gent gran en el disseny de les polítiques que les afecten. L’informe insisteix que els grans han de ser protagonistes de les decisions sobre la seva cura i estil de vida durant la vellesa.
Així mateix, el document planteja la creació d’ecosistemes locals de cures, que es basen en la proximitat i reforcin la xarxa de serveis públics, privats i comunitaris perquè les persones grans puguin ser ateses sense allunyar-se del seu entorn familiar i social. Aquest enfocament, segons l’informe, permetria oferir una atenció integral que combini els recursos locals i garanteixi que la gent gran segueixi connectada amb la seva comunitat.
Reptes del sistema actual
L’informe també analitza algunes de les deficiències principals del sistema actual d’atenció a la gent gran. D’una banda, ressalta les mancances del sistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència (SAAD). Els recursos destinats a la dependència són insuficients per cobrir les necessitats d’una població que no només envelleix, sinó que cada cop requereix més atenció especialitzada. El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), per exemple, encara que n’ha augmentat la cobertura en els darrers anys, no sol oferir més d’una o dues hores diàries d’atenció i no està disponible els caps de setmana ni en horari nocturn.
A més, hi ha una greu escassetat de places en residències i centres de dia, cosa que provoca llargues llistes d’espera. El 2023, gairebé 11.000 persones grans a Catalunya estaven en llista d’espera per obtenir una plaça en una residència, mentre que més de 3.000 esperaven per accedir a un centre de dia. Aquesta situació, assenyala l’informe, requereix una solució urgent per garantir que la gent gran rebi l’atenció que necessiten sense demores perllongades.
D’altra banda, la majoria dels programes preventius a Catalunya tenen un enfocament sanitari, centrat en l’estat de salut de la gent gran. Tot i que s’han desenvolupat iniciatives per promoure un envelliment actiu i saludable, aquestes no sempre són suficients per cobrir les necessitats d’una població cada cop més vulnerable.
La importància d’un canvi en el paradigma de cures
Un dels reptes més importants que esmenta l’informe és la necessitat de canviar el paradigma familiarista de les cures. Malgrat els avenços socials, la responsabilitat de la cura de la gent gran continua recaient majoritàriament en les dones, cosa que perpetua desigualtats de gènere. Per superar aquest obstacle, l’informe proposa un replantejament de les cures com una responsabilitat social, i no com una obligació moral associada a les filles, esposes o nores.
Així mateix, el model residencial actual també cal transformar-lo. Moltes persones grans no tenen la possibilitat de decidir si volen viure en una residència, ja que aquesta decisió sol ser presa pels seus familiars. A més, les residències continuen tenint un estigma social negatiu, i en molts casos es perceben com la darrera opció quan la cura a la llar ja no és possible. L’informe destaca que les residències han d’avançar cap a un model més flexible i centrat en les preferències dels usuaris, on la gent gran pugui prendre decisions sobre aspectes quotidians com els horaris, les visites o la personalització de les habitacions.
Cap a un model integral d’acompanyament
Finalment, l’informe advoca per la construcció d’un model integral d’acompanyament a l’envelliment que superi les barreres administratives i promogui una estreta col·laboració entre els diferents agents implicats: atenció primària, residències, centres de dia, serveis d’atenció domiciliària i altres equipaments. Aquest enfocament integral permetria una coordinació millor entre els serveis sanitaris i socials, assegurant que la gent gran rebi l’atenció adequada en cada etapa de la seva vida.
Per últim, també subratlla la importància d’integrar la perspectiva de l’envelliment de manera transversal a totes les polítiques públiques, reconeixent la veu de la gent gran i la seva participació activa en les decisions que afecten la seva vida. A més, ressalta el paper fonamental de les entitats socials locals com a expertes en l’acompanyament a la gent gran i les seves famílies, amb un enfocament centrat en la persona i basat en la comunitat.
