La recentment promulgada Llei de foment de l’associacionisme, aprovada amb un ampli consens, regula les qüestions primordials per fer crèixer i enfortir el teixit associatiu català. Originada com a resposta a les conclusions emanades del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat, expressa clarament la seva voluntat de permetre a aquestes entitats dedicar els seus màxims esforços i recursos al desenvolupament dels seus projectes i accions d’implicació social i de canvi o transformació social, tot en benefici del progrés de tots els ciutadans.
Un dels elements destacats de la llei és el reconeixement de la tasca realitzada per les entitats, amb especial èmfasi en les associacions, com a valor públic. Aquest reconeixement es presenta com un factor clau que es busca potenciar amb aquesta legislació, amb l’objectiu de facilitar la participació en la presa de decisions. Les administracions públiques també tenen un paper fonamental en aquest context, amb l’aplicació de plans d’acció i la creació d’instruments per fomentar, promoure i donar suport a l’associacionisme. L’article 7 de la llei destaca que les associacions poden impulsar polítiques mitjançant els mecanismes de participació establerts per llei, incloent-hi la possibilitat d’impulsar la creació i modificació de normes mitjançant els mecanismes de participació en la redacció normativa.
Abordant una preocupació històrica de les entitats sense ànim de lucre, la nova llei aborda les dificultats de comunicació amb les administracions, amb una càrrega burocràtica sovint percebuda com un obstacle per a aquells amb recursos limitats. Amb aquesta inquietud en ment, la llei proposa projectes de suport, mecanismes de simplificació administrativa i un projecte d’interconnexió dels registres i censos d’entitats sense ànim de lucre. Aquest enfocament té com a objectiu eliminar barreres i agilitzar els procediments, assegurant que les entitats rebin l’assistència necessària.
L’atenció es desplaça també cap a la fiscalitat i el mecenatge, amb les bases establertes per les iniciatives legislatives en aquests àmbits. Es preveu que el govern desenvolupi una qualificació específica per a les entitats d’interès social i general, la qual, complementària a la Declaració d’Utilitat Pública (DUP), podria implicar canvis significatius en beneficis fiscals. Això inclouria, per exemple, deduccions per aportacions econòmiques de persones físiques o jurídiques, marcat com un punt d’avanç per fomentar el suport econòmic a aquestes associacions amb finalitats d’enfortiment comunitari.
En resum, la Llei de foment de l’associacionisme es presenta com una fita important en la creació d’un marc legislatiu que no només reconeix la vitalitat i l’importància del teixit associatiu català, sinó que també posa en pràctica mesures concretes per alleujar les seves càrregues administratives i fomentar la participació activa en la construcció d’una societat més cohesionada i justa.
