La manca de suport als nens sords a les escoles de primària suponen una amenaça per a la llengua de signes

Aquesta setmana arrenca la Setmana Internacional de les Persones Sordes, que se celebra del 23 al 30 de setembre. A Catalunya, Palafrugell acollirà enguany aquesta commemoració per reivindicar l’aposta per la llengua de signes.

A Espanya hi ha pràcticament un milió de persones sordes, però només unes 100.000 tenen la llengua de signes com a vehicle prioritari de comunicació. És el que es diuen les persones signants.

Aquesta dada tan pobre té el seu orígen en l’accés a un ensenyament bilingüe en llengua de signes, on menys de l’1% de les escoles d’educació primària fan servir una llengua de signes com a mitjà de comunicació amb nens i nenes sords, tal com recull un estudi elaborat el 2011 per professors del Departament de Salut Pública de la Universitat d’Alacant.

Per Noemí Tomé Puerta, educadora social de la Universitat Oberta de Catalunya (OUC) i autora de la recerca La llengua de signes: una eina pedagògica i política per a descobrir, al servei de l’educador social, es tracta “de llengües minoritàries amenaçades”. 

El 92% de la població sorda no té competències professionals adquirides mitjançant l’ensenyament reglat, i això té conseqüències directes sobre els nivells d’activitat econòmica i d’ocupació laboral. El 56% de les persones sordes en edat de treballar estan en situació d’inactivitat econòmica i el 20% estan a l’atur, enfront de l’11% del conjunt de la població, recull l’estudi. “La situació encara és pitjor en el cas de les dones sordes, entre les quals n’hi ha un 67,2% en situació d’inactivitat econòmica i hi ha un 30% de taxa d’atur”, comenta Tomé. Per això l’autora de l’estudi reivindica la presència de l’educador social en els espais i en les pràctiques amb les persones sordes. 

Segons la informació que recull la Federació Mundial de Persones Sordes, al món hi ha més de 300 llengües de signes que són fruit de la diversitat cultural. Dues d’aquestes llengües són l’espanyola i la catalana, reconegudes per llei des del 2007 i necessàries perquè faciliten i agilitzen la comunicació de les persones sordes.