Ja he dit en altre article que la nostra societat està ideada per a l’home blanc. Aquest és un dels motius, o més ben dit, el principal motiu pel qual una patologia crònica que només afecta el gènere femení passi desapercebuda per a la majoria de les persones.
Al mes de març i el dia 14 d’aquest mateix mes, es commemora el mes d’aquesta malaltia crònica i el seu Dia Mundial respectivament. M’estic referint a l’Endometriosis. Una de cada deu dones la pateix -170 milions al món-, a l’igual que el seu entorn. I dic la pateix perquè quan aquesta malaltia crònica entra per a la porta de qualsevol llar els seus estralls són catastròfics per a la dona que el pateix i el seu entorn immediat.
És una patologia invisible i molt dolorosa. Invisible a la vista i invisibilitzada perquè l’home caucàsic no la pateix -no hem d’oblidar que els assajos dels fàrmacs es fan amb el gènere masculí- i tot el que no pateix aquest, no existeix!
És triga de 7 a 10 anys en ser diagnosticada, moltes de les vegades per la manca de formació de les persones professionals de la sanitat o moltes altres vegades perquè és una patologia mal diagnosticada per d’altres molts diagnòstics erronis.
És una patologia discapacitant i invalidant (encara que no estigui reconeguda com a tal) i amb un 40% d’infertilitat per aquella dona que la pateix. Produeix un dolor fort i punyent, és una trenca somnis i és una malaltia incompresa per a la resta de la societat. No existeixen tractaments efectius o específics i tot en conjunt fa que aquesta patologia invisibilitzada afecti psíquicament i anímicament a les dones afectades i al seu entorn.
Espero que aviat deixem de commemorar el mes i el Dia Mundial de l’Endometriosis perquè això voldrà dir que hauran trobat una cura per aquesta silenciada i maleïda patologia crònica.
Molta força a totes les valentes que la patiu (especialment a una), ja que sou unes super endoguerreres.
Juan Garcia Díaz- President de l’AFIS (Associació Funcional per la Integració Social)
