L’impacte de l’epilèpsia en el sistema sanitari és notable, representant fins a l’1% de les consultes als serveis d’urgències, segons dades de la Sociedad Española de Neurología (SEN). Aquesta patologia neurològica afecta més de 50 milions de persones a tot el món, i la seva commemoració anual té com a objectiu prioritari conscienciar sobre l’elevada morbiditat, el deteriorament de la qualitat de vida i el persistent estigma social que encara avui dia han de suportar els pacients.
Factors de risc i prevenció
Les estimacions de l’Organización Mundial de la Salud (OMS) apunten que una de cada deu persones patirà una crisi epilèptica al llarg de la seva vida. No obstant això, els experts aclareixen que una convulsió aïllada no equival a un diagnòstic d’epilèpsia; la malaltia es defineix per la recurrència de dues o més crisis no provocades. El doctor Manuel Toledo, coordinador del Grupo de Estudio de Epilepsia de la SEN, aclareix que “les crisis epilèptiques es generen per una activitat elèctrica anòmala en el cervell i poden classificarse en convulsives i no convulsives”.
Sobre la naturalesa d’aquests episodis, el doctor Manuel Toledo afegeix que “les crisis no convulsives es caracteritzen principalment per alteracions de l’estat de consciència o manifestacions conductuals, mentre que les crisis convulsives inclouen episodis de moviments involuntaris abruptes, com rigidesa muscular i sacsejades rítmiques”. Tot i que existeixen causes estructurals, genètiques o infeccioses, en el 50% dels casos mundials l’origen de la malaltia és encara desconegut.
Desigualtat social i accés al tractament
La incidència de la patologia revela una fractura socioeconòmica evident. A Espanya, es diagnostiquen uns 20.000 nous casos anuals, però la freqüència és 2,3 vegades superior en les persones més desfavorides. Segons el doctor Manuel Toledo, “es tracta d’una malaltia que es pot prevenir, almenys, en el 30% dels casos”. L’expert assenyala que “només amb evitar o controlar millor factors com traumatismes cranioencefàlics, infeccions, malalties genètiques o problemes vasculars, que solen ser més freqüents en entorns menys afavorits, es permetria reduir de forma significativa l’impacte de l’epilèpsia”.
Actualment, el 70% dels pacients podria portar una vida normal amb un diagnòstic precoç, però la realitat és que el 80% dels afectats viu en països d’ingressos baixos o mitjans, on tres de cada quatre persones no reben el tractament necessari. A més, un 30% dels pacients són farmacorresistents, un grup especialment vulnerable que presenta un risc de mort prematura fins a tres vegades més alt que la població general, sovint acompanyat de trastorns com l’ansietat o la depressió. Finalment, el portaveu de la SEN conclou que “els pacients i les seves famílies segueixen patint discriminació”, i espera que aquesta jornada serveixi per “combatre els mites i prejudicis que encara envolten aquesta malaltia neurològica”.
