La psicòloga Sonia Bermejo representa la nova figura del facilitador processal i coneix profundament el funcionament de la maquinària judicial. La seva tasca es divideix entre la intervenció com a testimoni pericial, aportant la seva valoració experta, i la feina de facilitadora processal, buscant simplificar l’engranatge de la justícia per als seus usuaris i formant els futurs professionals d’aquest àmbit.
Plena Inclusió Espanya ha dedicat més de tres dècades a acompanyar persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en entorns judicials o penitenciaris. Bermejo, amb més de 20 anys d’experiència amb aquest col·lectiu de presos, exerceix com a Coordinadora d’Accés a la Justícia de Plena inclusió d’Andalusia dins del Programa d’Atenció integral a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament recluses, exrecluses o que compleixen mesures alternatives. En una entrevista concedida a Servimedia, assegura que “Portem molt temps fent aquesta figura sense posar-li nom”.
Bermejo recorda les pràctiques anteriors, quan “calia entrar als jutjats per assistir aquestes persones com demanant un favor”. Aquesta situació va canviar radicalment amb l’entrada en vigor de la Llei 8/2021, de 2 de juny, que va reformar la legislació civil i processal per donar suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica. La nova normativa va formalitzar la creació d’un nou perfil professional: el facilitador processal. Aquesta figura ha rebut una atenció significativa recentment, ja que és la que ha assistit el presumpte assassí de Mateo, el nen d’11 anys que va ser apunyalat a la localitat toledana de Mocejón.
La coordinadora de l’Àrea Jurídica de Plena inclusió Espanya, Inés de Araoz, ha subratllat a Servimedia que “en el cas en el qual existeixin sospites des de l’inici que una persona (ja sigui presumpta autora o víctima) pugui presentar una discapacitat intel·lectual, cal suspendre qualsevol procediment i així evitar qualsevol indefensió o violació dels drets processals”.
La Funció Essencial del Facilitador
És en aquest moment crucial quan el facilitador processal entra en joc. De Araoz explica que “Ell decideix quins suports precisa la persona i s’encarrega de proveir-los”, i insisteix en la neutralitat indispensable d’aquest nou professional, ja que “no pot contaminar el procediment”. L’assessora de Plena inclusió Espanya remarca que aquest perfil “no té res a veure ni amb la valoració de la discapacitat ni amb la realització de proves pericials”. Aquesta darrera és competència dels pèrits, que “moltes vegades generen prova”. La principal comesa de la nova ocupació és “garantir el dret de la persona amb discapacitat intel·lectual a entendre i ser entesa”, segons De Araoz.
Actualment, Plena inclusió opera en 13 Comunitats Autònomes, cobrint aproximadament el “75% dels centres penitenciaris d’Espanya amb un equip de 83 facilitadors processals”, segons va indicar la psicòloga Sonia Bermejo. L’any passat, ella mateixa va coordinar un curs pilot de formació per a aquests professionals mitjançant la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). L’objectiu era “acreditar l’adquisició de coneixements i competències necessàries per dur a terme la tasca del facilitador, donat l’impacte que l’exercici d’aquesta activitat té en l’accés equitatiu de les persones amb discapacitat a la justícia”.
Els facilitadors processals provenen de camps molt diversos, incloent-hi la psicologia, el treball social, la pedagogia, la teràpia ocupacional, la criminologia, la psicopedagogia o la logopèdia, entre altres.
La Diferència amb l’Acompanyant
Sonia Bermejo assenyala la disparitat en la presència d’aquest perfil professional entre les diferents Comunitats Autònomes i expressa la seva esperança que “aquesta professió es vagi regulant poc a poc”. A més, insisteix a diferenciar-lo de la figura de l’acompanyant: “El facilitador no ha de ser confós amb l’acompanyant de la persona amb discapacitat intel·lectual”. L’acompanyant, que coexisteix amb el nou perfil, és “una persona de confiança que tria el subjecte amb discapacitat, normalment, perquè li aporta seguretat o és algú conegut o de la seva confiança”. La tasca d’identificar les necessitats per “fer més fàcil” el trànsit pels laberints de la justícia i proposar ajustos de procediment recau exclusivament en els facilitadors processals.
