La ciutat de Berga va acollir dimecres la tercera edició de la jornada «Joves amb Veu», una cita que s’ha consolidat com el gran referent territorial per abordar la intersecció entre la salut mental i la discapacitat intel·lectual en l’etapa juvenil. Amb més d’un centenar d’assistents, la trobada ha posat el focus en els mecanismes de suport necessaris perquè aquest col·lectiu pugui afrontar amb èxit el procés cap a l’emancipació i l’edat adulta. L’esdeveniment ha estat fruit d’una col·laboració coral entre diverses organitzacions del sector sanitari i social, com la Fundació La Llar, la Fundació Horitzó, la Fundació Hospitalàries Martorell, l’Hospital de Berga, l’Institut Català de la Salut i la Fundació Althaia.
Al llarg de la sessió, més de 20 professionals i testimonis directes han intercanviat coneixements sobre com optimitzar l’atenció als joves. Un dels eixos centrals ha estat la presentació d’un nou volum de la Col·lecció Diàlegs Granés Fundació, titulat «Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual/3», que aprofundeix en la relació complexa entre ambdues condicions des d’una mirada reflexiva i clínica. Aquesta aportació documental pretén servir de guia per a futures intervencions en l’àmbit de la dependència i el benestar emocional.
Bones pràctiques i la vivència en primera persona
La jornada ha servit també per mostrar experiències d’èxit que ja s’estan aplicant al territori amb resultats tangibles en l’autonomia dels usuaris. Un dels exemples més destacats ha estat el programa Aula Integral de Suport (AIS), un model d’intervenció que combina el suport psicològic i l’atenció primària per millorar la qualitat de vida dels joves en l’entorn comunitari. Aquestes iniciatives s’emmarquen en una estratègia global que busca transformar els serveis per fer-los més accessibles i eficaços.
El moment de màxima intensitat de la trobada ha arribat amb la taula d’experiències sobre la transició vital, on s’ha donat protagonisme als joves en primera persona. Escoltar les seves vivències reals ha permès identificar les carències del sistema actual: la necessitat de més oportunitats laborals, un acompanyament més humà i, sobretot, una mirada social que prioritzi les capacitats per sobre de les limitacions. Les conclusions han subratllat que la coordinació entre els serveis socials i sanitaris és la clau per construir una societat on aquests joves tinguin veu pròpia i un projecte de vida digne.
