Els accidents o sinistres de trànsit segueixen sent un problema social important. Més de 1.500 víctimes greus en un total de gairebé 30.000 segons les últimes dades de l’IDESCAT (2022). Ens referim a accidents o a sinistres donat que no són el mateix.
Com ens recorda STOP ACCIDENTS en el seu codi deontològic per a mitjans de comunicació, els sinistres estan relacionats amb la conducta de les persones i, per tant, són evitables. Així són de vital importància la prevenció i la conscienciació sobre les nostres conductes vinculades a la modernitat líquida; les presses, l’individualisme, la dominació de la mobilitat en vehicle vers la pedestre i l’agressivitat que ens porten a exercir diferents graus de violència viària.
D’altra banda, malgrat reconeixem de forma general que qualsevol pot tenir un accident o sinistre, ningú no preveu ni es prepara per esdevenir una víctima amb seqüeles greus per a tota la vida, és a dir, a patir una situació de discapacitat sobrevinguda. Un canvi de vida radical on la funcionalitat del nostre cos i ment pot quedar fora de l’estàndard imposat per la cultura dominant en la nostra societat. La que ens vol productives i útils pel sistema administratiu i econòmic, adaptades a un entorn dissenyat des de la majoria. Aquesta, no forçosament aritmètica, però sí que intervé en els simbòlics personals i col·lectius que encara mantenen un ideal de persona al qual gairebé ningú no respon. Aquest breu anàlisi de la realitat social s’esdevé gràcies a la reveladora mirada del model de la diversitat de Palacio, A. i Romañach, J. (2006 Diversitas Ediciones). Autora i autor, pertanyents al col·lectiu de persones amb discapacitat reconeguda i al Fòrum de la Vida Independente y Divertad, exposen com les persones que funcionen de manera diferent a la majoria pateixen diferents formes d’opressió (breu definició del terme de persona amb diversitat funcional). Alhora, ens relacionen els principis de la bioètica i els de la vida independent i comunitària amb les persones que han de viure amb una funcionalitat diferent a la majoria. També ens ajuden a concebre la vivència de la diferència, la nova corporeïtat i el dolor inscrit, i uns objectius, somnis i projectes endegats qui sap si totalment estroncats o pensats com a impossibles.
Davant d’aquestes situacions les associacions de víctimes, PAT – APAT i STOP ACCIDENTS, fa anys que fan una gran tasca d’acompanyament, assessoria i suport psicològic a persones víctimes. Igualment no han deixat de treballar amb les administracions per reivindicar la mancança estructural en l’acompanyament a les víctimes i el seu entorn. Aquest missatge ha estat escoltat pel Servei Català de Trànsit que fa un any posava en marxa el servei INVICTES per a la inclusió de persones víctimes de trànsit ferides greus en el seu entorn social.
El nou servei, que veu de l’experiència de 10 anys del SIAVT (servei d’informació i atenció a les víctimes de trànsit) i també de les associacions esmentades, està fonamentat en el model d’Atenció Integral Centrada en la Persona (Fundación Pilares) i el Model de la Vida Independent i Comunitària (vinculat al Fòrum de la Vida Independent des d’on es va forjar el citat Model de la Diversitat). Veiem, doncs, com es relacionen i es posen en marxa, experiència, expertesa i sabers sorgits del col·lectiu de persones amb discapacitat, dependència i/o diversitat funcional (segons com es vulgui autodeterminar cadascú).
Això és l’INVICTES, un servei públic i gratuït per acompanyar les persones víctimes d’accidents o sinistres de trànsit per iniciar un nou itinerari de vida independent i comunitària. Un camí on l’autodeterminació de la persona, però també la interdependència de totes en relació al nostre entorn siguin considerades una dimensió inseparable del subjecte. Les mateixes accions d’acompanyament que es desenvolupen des del servei posen de relleu el reconeixement a aquesta multidimensionalitat.
Així, s’inclouen les següents funcions realitzades per equips interdisciplinaris formats per professionals de l’educació i treball social, la teràpia ocupacional i la psicologia.
Orientació i suport en tràmits tan importants en un moment on les persones poden veure vulnerats els seus drets i les seves energies minvades per tal de defensar-los.
Elaboració de diagnòstics d’accessibilitat i orientació en estratègies de mobilitat per a la màxima recuperació de l’autonomia. Promoció de la inclusió social a través d’activitats culturals, esportives i de vida associativa i la inserció laboral.
Participació en grups d’ajuda mútua (ajuda entre persones en situacions semblants) i també acompanyament a persones cuidadores.
Davant, doncs, de les situacions sobrevingudes de discapacitat, trauma, pèrdua de funcionalitat i estroncament dels camins vitals provocats per accidents o sinistres de trànsit, la societat catalana compte amb un nou servei. Malauradament, totes en podem ser usuàries algun dia, igual que totes les persones que fem servir vehicles i les administracions podem ser protagonistes de l’objectiu zero accidents.
Parlem-ne, compartim allò que ens fa humans, la finitud, la interdependència, l’ajuda mútua, la responsabilitat comuna i la de les administracions. Parlem de violència viària i fem córrer (aquí sí que val la pena córrer) que davant d’aquestes situacions comptem amb l’INVICTES i amb les entitats que l’executen arreu del territori català (Trace a Barcelona, Mifas a Girona, Aspid a Lleida, La Lliga a Tarragona i Adfo a Catalunya Central). Per a més informació us podeu dirigir a aquestes entitats i a la Federació ECOM, que coordina el servei, així com el SIAVT.
Josep Bécares. Coordinador de projectes a Fundació Mifas – Comissió de discapacitat del CEESC i Associació Intercol·legial
Un article molt interessant amb un enfocament molt holístic! Tindrem en compte aquest servei! És absolutament necessari que es conegui. Gràcies per la feina que feu!