Per determinar quina és la importància cal definir patrimoni i accessibilitat. Normalment s’entén el patrimoni arquitectònic com a edificis singulars. Però sota el meu punt de vista cal ampliar el patrimoni a les accions, objectes i als espais oberts, carrers, i barris. Aquests han deixat empremta d’èpoques, de cultura i de vida social. Per exemple, es podrien preparar recorreguts que contemplin el patrimoni industrial, olímpic, marítima, medieval, contemporani, etc.
Per a la ciutat a Barcelona, l’urbanisme és de gran importància i busca alinear-se amb els edificis. L’avantatge de l’urbanisme que és que ofereix la possibilitat d’adaptar-se a les necessitats reals dels habitants i ser oberta i accessible.
L’accessibilitat ha canviat la història del patrimoni. Els patrimonis han tingut una història fluida. Els artefactes històrics sempre han canviat i han evolucionat adaptant-se al concepte d’accessibilitat. L’accessibilitat qüestiona el que és autèntic al patrimoni. La pregunta és, què es pot canviar en el patrimoni per fer-ho accessible? És important qüestionar el que cal preservar i com. Durant la història n’hi ha hagut molts patrimonis que es van crear per a persones amb problemes físics. Després han canviat per reformes o guerres. Què és llavors allò autèntic? L’accessibilitat ha estat entesa com un afegit, però ha de ser part del patrimoni.
Les persones amb discapacitat es veuen com quelcom inhabitual quan visiten patrimonis. Com abans les dones, les persones amb discapacitat no exerceixen poder al disseny. Aleshores és una relació de poder qui decideix que és un patrimoni i la seva accessibilitat. La diversitat en l’accessibilitat és bona i ajuda a construir un món i un disseny millor. Ja ho va dir Darwin que és millor crear diversitat. La gent no és igual i cada persona és diferent. La accessibilitat té a veure amb democràcia. Totes les persones som diverses, i hem de tenir les mateixes oportunitats. És allò democràtic i l’evolució moral de la societat.
Cal no fer que la gent s’adapti al patrimoni. És el patrimoni el que s’ha d’adaptar-se a les persones. Hi ha un gran esforç per fer el patrimoni accessible. Es defensa que cal obrir el patrimoni a la gent discriminada. És un balanç fer-ho accessible i el seu importància històrica. Cal entendre l’accessibilitat al patrimoni com un impuls a la creativitat
del disseny. La reforma d’un edifici per fer-lo més accessible pot resultar que s’aprofiti més. Els espais més accessibles són més productius i generen més ingressos i més beneficis. Cal deixar enrere el concepte que el patrimoni accessible és una despesa de diners, i veure el ventall de possibilitats que ens ofereixen els canvis.
L’accessibilitat cal veure-la com una aportació a una altra manera d’utilitzar i veure el patrimoni. Amb l’accessibilitat al patrimoni es creen altres experiències i això és el que hem de potenciar.
