Un desnonament ocorregut la passada nit a Mataró ha deixat sense habitatge una família amb tres infants, un dels quals té autisme. Davant d’aquesta emergència, la Confederación Autisme España, la Federació Autisme Catalunya i la Federació Catalana d’Autisme han manifestat una profunda preocupació i han exigit que les administracions públiques realitzin una valoració individualitzada de les necessitats de suport del menor abans de prendre mesures d’aquest tipus.
Les entitats recorden que disposar d’una llar és un pilar bàsic per a la seguretat i estabilitat de qualsevol infant, però adverteixen que la pèrdua de l’entorn habitual és especialment greu per a un menor amb autisme. Aquesta situació pot provocar una alteració significativa de les seves rutines, escolarització, tractaments i xarxa de suport, uns elements que cal ponderar específicament en qualsevol actuació institucional.
El marc legal de protecció i drets
En el seu manifest, les organitzacions citen la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que garanteix el dret d’aquest col·lectiu a viure de manera independent, inclòs a la comunitat i amb un nivell de vida adequat. Així mateix, el Reial Decret Legislatiu 1/2013, pel qual s’aprova la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, obliga a considerar les situacions d’especial vulnerabilitat associades a la discapacitat.
Així mateix, les entitats remarquen que la normativa catalana sobre emergència residencial preveu eines d’avaluació de la vulnerabilitat que s’han d’aplicar tenint en compte la situació dels infants amb discapacitat. Segons el sector, la realitat d’aquesta família no es pot tractar només des d’una dimensió econòmica o patrimonial, sinó que cal analitzar l’impacte real sobre els drets del menor.
Peticions concretes a les administracions
Per tot plegat, la Confederación Autisme España, la Federació Autisme Catalunya i la Federació Catalana d’Autisme reclamen als poders públics una actuació urgent i coordinada per protegir els tres infants. Entre les seves demandes principals destaquen la necessitat de garantir una alternativa residencial adequada que mantingui la unitat familiar i asseguri la continuïtat escolar i dels tractaments.
Finalment, les tres organitzacions sol·liciten una coordinació efectiva entre els serveis socials, d’habitatge, educatius i d’atenció a la discapacitat per evitar respostes fragmentades. Les entitats insisteixen que la discapacitat d’un menor no pot ser un factor afegit de desprotecció i demanen resoldre aquest cas de Mataró amb la màxima urgència i perspectiva de drets.
