Amb motiu del Dia Mundial de l’Implant Coclear, que se celebra aquest dimecres, la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (Seorl-CCC) ha llançat un crit d’alerta sobre la situació de la salut auditiva a Espanya. Segons l’entitat mèdica, només una de cada deu persones adultes que pateixen sordesa profunda rep informació detallada sobre aquesta tecnologia. Aquesta manca de coneixement és especialment crítica, ja que l’implant coclear forma part de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut i no té restriccions d’edat, depenent únicament del criteri clínic del pacient.
L’entitat ha posat l’accent en l’impacte directe que la pèrdua d’audició té sobre el benestar emocional i l’autonomia, especialment a partir dels 60 anys. La Seorl-CCC sosté que la sordesa és un dels problemes crònics més freqüents i un dels principals motors de l’aïllament social. En paraules de la societat científica, l’accés a aquest tractament “té un impacte negatiu sobre l’envigiment saludable” si no es gestiona a temps, ja que la dificultat per comunicar-se limita greument la participació en la vida quotidiana.
Una tecnologia per recuperar l’audició funcional
L’implant coclear és un dispositiu que s’instal·la mitjançant una cirurgia sota la pell i a l’oïda interna per estimular el nervi auditiu. Aquesta tecnologia permet que persones amb pèrdues severes recuperin una audició operativa que els permet tornar a integrar-se en el seu entorn. De fet, estudis recents com el realitzat per l’Hospital Virgen Macarena de Sevilla l’any 2023 confirmen que molts pacients aconsegueixen tornar a comunicar-se amb normalitat gràcies a aquesta intervenció i a una rehabilitació auditiva posterior.
Les dades a l’estat mostren una distància preocupant entre la necessitat i la cobertura real. Actualment, mentre que unes 23.000 persones adultes porten un implant, hi ha més de 267.000 ciutadans amb pèrdua auditiva profunda. Per a la Seorl-CCC, aquesta xifra demostra que cal “reforçar les polítiques d’informació, sensibilització i derivació especialitzada”, no només entre el públic general sinó també entre els professionals sanitaris que tracten la gent gran.
Davant d’aquest escenari, els especialistes consideren prioritari que les administracions no només garanteixin la cirurgia, sinó que també s’assegurin uns temps d’espera adequats i el manteniment dels components externs dels dispositius. La societat mèdica insisteix que l’evidència científica “mostra beneficis clínics acreditats en comprensió de la parla, participació social i autonomia personal”, uns resultats que es mantenen en el temps si es realitza un seguiment especialitzat i constant.
