Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 30 de juny de 2025, que ja és ferma, ha posat punt final a una injustícia que afectava moltes famílies amb fills i filles amb discapacitat. La resolució estableix que aquests estudiants tenen el dret de romandre escolaritzats en centres d’educació especial fins que compleixin els 22 anys. Aquesta decisió corregeix la pràctica del Departament d’Educació de la Generalitat, que fins ara obligava els alumnes a deixar els centres l’any natural en què feien els 21 anys, fins i tot abans de la data del seu aniversari.
El recurs va ser interposat per vuit famílies després que el Departament d’Educació negués la continuïtat educativa dels seus fills al centre d’educació especial Fàsia Sarrià de Barcelona. La sentència del TSJC ha donat la raó a les famílies, considerant que la interpretació de la Generalitat vulnerava drets fonamentals, com el dret constitucional a l’educació i els principis de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Segons el TSJC, d’acord amb la Llei Orgànica d’Educació, els estudiants amb discapacitat tenen el dret a ser escolaritzats fins a l’últim dia que tinguin 21 anys. Per garantir aquest dret, la sentència estableix que s’ha de permetre la seva escolarització en centres d’educació especial sempre que l’alumne tingui menys de 22 anys a l’inici del curs acadèmic. La sentència també subratlla que l’escolarització no és una simple qüestió administrativa, sinó que es tracta d’un dret fonamental i d’un element clau per a la inclusió real de les persones amb discapacitat.
Una sentència amb efecte precedent i valor social
Aquesta resolució no només resol el cas concret d’aquestes vuit famílies, sinó que també crea un precedent jurídic. A partir d’ara, el Departament d’Educació haurà de permetre la permanència en centres d’educació especial a tots els estudiants que encara tinguin 21 anys quan comenci el curs. Aquesta victòria demostra que la lluita d’aquestes famílies i dels seus fills s’ha convertit en un benefici per a tota la comunitat educativa. Representa un exemple clar que les persones amb discapacitat poden ser agents de canvi i contribuir a l’avenç social en la garantia dels drets fonamentals.
La sentència ha estat celebrada per les famílies i els col·lectius de defensa de les persones amb discapacitat com una victòria històrica en la protecció dels drets dels estudiants amb necessitats educatives especials. Un dels portaveus familiars va declarar: “És una indignació màxima quan ja hem fet tot el procés d’adaptació al centre i ens comuniquen que el nostre fill o filla no podrà acabar l’escola si fa els 21 anys i que haurà de canviar de centre.” Afortunadament, la seva lluita ha donat fruits i ha obert la porta a un futur més just per a molts altres estudiants.
