El tinnitus o acufen, manifestat com un brunzit constant sense origen extern, és una condició que afecta entre un 10% i un 17% de la població a Espanya, segons dades de la Clínica Universidad de Navarra. Si bé en la majoria dels casos l’afecció és “lleu i no requereix tractament”, en les seves formes més severes pot comprometre “de manera notable la qualitat de vida”, provocant “insomni, irritabilitat, dificultats de concentració i fins i tot aïllament social”.
Els testimonis recollits pel diari ‘The Guardian’ mostren l’impacte real d’aquesta alteració auditiva i les estratègies d’afrontament emprades pels pacients. La periodista britànica Lara Williams va relatar que l’aparició sobtada del seu tinnitus li va causar “nits sense dormir, discussions familiars i un sentiment de desesperació” que es va perllongar durant setmanes.
Un dels casos més il·lustratius és el de Maria Ursi Amesbury, resident a Bristol. Una nit va creure sentir «un grifo goteando» i va demanar al seu espòs que revisés la casa. “Nada. El ruido era insoportable”, va recordar. El seu fill, en posar-li uns auriculars amb música dels Bee Gees, li va oferir un moment de treva. Des d’aleshores, recorre a la música, la poesia i tècniques de relaxació per gestionar el brunzit. El seu consell a altres pacients és: “Acéptalo. No creas que es un castigo. Aprende a lidiar con ello lo mejor que puedas”.
A Lancaster, Sue Parish va desenvolupar tinnitus després d’un episodi d’exposició a música a volum molt alt en un local “mal gestionado”. El dany resultant la va obligar a abandonar la seva carrera com a música i docent. Parish va advertir que el tinnitus “afecta a mi sueño, mi vida social y me impide disfrutar de la música. Protéjanse, el daño es irreversible”.
Paul Woodin, de Hertfordshire, va destacar que l’acceptació és fonamental, tot i que factors com l’estrès o l’ansietat poden augmentar la percepció del soroll, fent necessari “reconstruir la resiliencia” una vegada i una altra. Ian Garner, de Yorkshire Occidental, va compartir que en el seu primer grup d’autoajuda, una companya va descriure el tinnitus com “ángeles que la instaban a seguir adelante”, mentre que ell el percep com “una avispa atrapada en una taza de hojalata”.
Des de Cedar Rapids (Iowa), Bryan T. Davis va explicar que conviu amb el tinnitus des de la seva joventut. No recorda un inici concret, però va assegurar que deixar de lluitar contra el soroll va ser crucial: “Simplemente es. A veces, hasta se olvida que está ahí”.
Causes identificades i tractaments d’habituació
L’especialista en Otorrinolaringologia i doctora de la Clínica Universidad de Navarra, Raquel Manrique Huarte, va indicar a Servimedia que el tinnitus pot ser degut a la pèrdua d’audició, infeccions d’oïda, l’exposició a sorolls forts, taps de cerumen o a fàrmacs ototòxics com alguns antibiòtics. També pot estar relacionat amb “problemas en la columna vertebral, disfunción temporomandibular o hipertensión arterial”.
Tot i que en la majoria dels casos “no hay una causa identifiable”, la doctora Manrique Huarte va subratllar la importància d’una valoració mèdica per descartar problemes auditius o neurològics. Quan el tinnitus interfereix significativament en la vida, es pot recórrer a teràpies com la de reentrenament o habituació (TRT), la qual busca “reducir la percepción del zumbido mediante técnicas de exposición y adaptación”.
Els experts recomanen “medidas de protección auditiva y estrategias de manejo del estrés”, ja que factors com el soroll alt i l’estrès poden agreujar els símptomes. La comunitat d’afectats coincideix que, malgrat que la ciència encara no ha trobat una solució per eliminar el tinnitus, és possible adaptar-s’hi. Com resumeix un dels pacients entrevistats per ‘The Guardian’: “El zumbido no se va, pero uno puede aprender a vivir más allá de él”.
