L’Ajuntament de Barcelona i les prop de 450 organitzacions que treballen activament per millorar la salut mental de la ciutadania a través de les taules de salut mental dels districtes van celebrar aquest dijous una jornada específica per acabar de perfilar el que serà el Pla de Salut Mental 2023-2030, que quedarà llest en les properes setmanes.
La jornada, sota el lema ‘La força de la col·laboració’, ha servit també per fer balanç del primer Pla de Salut Mental 2016-2022, que ha fet de Barcelona la primera ciutat de l’Estat a impulsar una sèrie de mesures concretes en aquest àmbit.
El nou Pla preveu posar l’accent en diferents aspectes, com podria ser la necessitat de despatologitzar el malestar emocional, la importància de reforçar la intervenció comunitària, o bé la idoneïtat de posar un major èmfasi en la gent gran, la interculturalitat o la diversitat sexual i de gènere, entre d’altres.
El nou Pla inclourà una sèrie de serveis pioners que tenen la seva inspiració en el primer Pla de Salut Mental 2016-2022. Així doncs, per exemple, el servei Konsulta’m per atendre els malestars emocionals i psicològics d’adolescents i joves compta hores d’ara amb 13 punts repartits per tots els districtes de la ciutat. Des del juliol del 2018 i fins al desembre del 2022 el Konsulta’m ha atès 5.243 consultes de joves i 966 consultes de professionals. Del total de consultes, que són gratuïtes, anònimes i sense cita prèvia, menys del 7% han hagut de ser derivades als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) o als Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA), la qual cosa demostra la utilitat d’aquest servei per abordar malestars incipients o en estadis inicials i també per detectar de manera precoç problemes de salut mental. Igualment, des de la posada en marxa l’agost passat, el Xat de suport emocional per a joves ha atès gairebé 700 converses i només ha calgut activar una situació d’emergència en 6 ocasions.
L’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Fundació Ajuda i Esperança, també ha estat pioner en la posada en marxa del Telèfon de Prevenció del Suïcidi, que en dos anys i mig ha atès més de 9.100 trucades relacionades amb el suïcidi i ha ajudat a intervenir en 229 casos que eren imminents o estaven en curs. Més enllà d’això, la tasca de prevenció i el treball comunitari amb les entitats especialistes ha facilitat que dins de l’Espai Barcelona Cuida entre Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS) i l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS) hagin pogut atendre més de 700 persones supervivents i/o en risc de suïcidi.
