Enfront de la por de parlar del suïcidi, tant per part de qui pateix pensaments autolítics com del seu entorn, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha llançat la campanya “No és parlar per parlar. És canviar la narrativa”. L’objectiu és promoure una comunicació empàtica i efectiva que contribueixi a la prevenció, en línia amb el lema de l’OMS sobre canviar la narrativa del suïcidi. Tot i que el 10 de setembre se celebra el Dia Internacional per a la prevenció del suïcidi i se sap que parlar-ne salva vides, la clau és saber com fer-ho. En aquest sentit, Mario Vendrell, activista i testimoni, assegura que “si ho parles, tens un 50% de fet”.
Conversar amb la persona en risc pot salvar vides, però cal fer-ho correctament. Els pensaments de mort o suïcidi sorgeixen en moments de patiment intens o de desesperança, i és crucial saber com actuar. La Dra. Angélica Cuautle, referent d’urgències de psiquiatria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, subratlla: “Trobar-nos en aquesta situació ens pot generar angoixa, tristesa, culpa… Però no som responsables del que pensa o fa l’altra persona. El que sí podem fer és acompanyar-la amb empatia i suport”. L’objectiu és mantenir una conversa que serveixi com a factor protector i ajudi la persona a reconsiderar les seves decisions.
Sovint se sent la por que preguntar a algú sobre pensaments suïcides en pugui generar o empitjorar la situació, però la realitat és que dialogar salva vides. Tothom pot ajudar a prevenir el suïcidi si es fa de manera responsable i amb un llenguatge respectuós. “Les paraules poden enfortir-nos, mentre que el silenci pot tenir l’efecte contrari”.
Els experts del Parc Sanitari Sant Joan de Déu proporcionen consells pràctics per acompanyar una persona que ha expressat idees suïcides:
- Escoltar amb empatia: Donar espai a la persona per expressar-se sense jutjar ni interrompre. Validar els seus sentiments, fins i tot quan no s’està d’acord.
- Evitar judicis o minimitzar el seu malestar: Frases com “No diguis això, pensa en la teva família…” o “Però per què? si tot va bé…” fan que la persona se senti incomprès i pitjor.
- Oferir ajuda concreta: La persona en crisi sovint té dificultat per demanar ajuda. Es pot oferir un suport específic i que es pugui complir, com “Vols que parlem cada dilluns?” o “Si no pots dormir, truca’m”.
- Fomentar la cerca d’ajuda professional: Cal orientar-la cap a serveis especialitzats com el 061 o el 024, disponibles 24 hores al dia, 365 dies a l’any. S’han d’evitar eines digitals no contrastades.
- Crear un entorn segur: Cal oferir un ambient acollidor on la persona se senti protegida, acompanyada i respectada, però alhora autònoma.
- Mantenir un contacte freqüent: Preguntar sovint com està i com se la pot ajudar.
Així mateix, cal evitar:
- Jutjar o mostrar incredulitat.
- Utilitzar un llenguatge ambigu que pot generar respostes igualment ambigües.
- Afirmar “entenc pel que estàs passant” si no és real.
- Intentar “arreglar” la situació o utilitzar frases per canviar la seva manera de pensar massa aviat, ja que pot impedir que la persona s’obri.
- Guardar el secret si hi ha risc imminent d’intent de suïcidi.
- Responsabilitzar-se del que pensa o sent l’altra persona, ja que intentar arreglar-li els problemes pot generar-li més desesperança.
Mario Vendrell exemplifica una forma de conversa adequada: “M’agradaria entendre la situació en què et trobes, poder empatitzar amb el teu dolor […] perquè podem trobar recursos perquè tu estiguis millor”.
El suïcidi, un problema de salut pública que es pot prevenir amb suport i informació, va ser la causa de 4.116 morts a Espanya el 2023, una mitjana d’11 suïcidis al dia. Aquesta xifra suposa un descens del 2,6% respecte al 2022, indicant que la prevenció és possible. Segons dades del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, l’any 2024 van ser ateses 674 persones a urgències de psiquiatria després d’un intent de suïcidi, representant el 12% del total de visites. El 58% d’aquestes eren dones. Les dades mostren que per cada 30 persones amb idees suïcides, una ho intenta.
La prevalença de la ideació suïcida a l’Estat es troba entre el 4,4% i el 7,8% al llarg de la vida, i s’estima que entre l’1,5% i l’1,8% de les persones faran un intent. L’OMS adverteix que el suïcidi representa una de cada cent morts al món i alerta de la falta de recursos per abordar els trastorns de salut mental. Un estudi recent de la Universitat Rey Juan Carlos i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revela dades preocupants entre adolescents: el 15,7% ha intentat suïcidar-se, el 19,8% ho ha considerat i el 29,3% ha realitzat conductes autolesives en l’últim any.
A Catalunya, els telèfons 061 i 024 estan sempre operatius per a l’atenció especialitzada en prevenció del suïcidi, tant per a la persona en crisi com per al seu entorn. El 061 Salut Respon activa el Codi Risc Suïcidi amb un equip de professionals, i el 024 és la línia del Ministerio de Sanidad. En cas de risc imminent, cal trucar directament al 112. Per a més informació acreditada, es pot consultar la web de Sant Joan de Déu SOM360.
