El Consell de Ministres va aprovar dimarts el Pla Estratègic d’Educació Inclusiva 2026-2031, un document que busca garantir el dret de tot l’alumnat a un aprenentatge equitatiu i de qualitat. La mesura prioritza la transformació progressiva dels centres d’educació especial en punts de referència i assistència per als col·legis ordinaris, amb la finalitat de reforçar la presència d’estudiants amb discapacitat en entorns educatius normatius.
Segons va informar el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, la iniciativa es fonamenta en la Lomloe, legislació que encomana a l’Executiu el desenvolupament d’eines alineades amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides i el quart Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. L’objectiu central consisteix a dotar les escoles ordinàries dels mitjans necessaris per a una atenció adaptada.
El text s’articula al voltant de nou àmbit d’actuació interrelacionats. «Aquest és ambiciós a la vegada que realista i està enfocat a generar un canvi de mirada: passar de la resposta individual a la transformació col·lectiva del sistema educatiu. Busca posar en el centre l’educació inclusiva com a base d’una educació de qualitat», van destacar fonts del Govern espanyol. La proposta té un caràcter d’orientació estratègica, per la qual cosa no posseeix rang normatiu ni altera la distribució de competències entre administracions.
Reorganització dels recursos i atenció a la diversitat
La línia d’actuació principal planteja que la conversió dels recursos especialitzats en centres de suport no comportarà una pèrdua d’atenció específica per als perfils que la requereixin. «Això no suposarà un feblesa de la resposta especialitzada. Es tracta de reforçar la capacitat del sistema ordinari sense pèrdua de coneixement expert ni feblesa dels suports», detalla el document. Així, les persones amb grans necessitats de suport o que precisin una intervenció molt concreta mantindran la seva escolarització en entorns especialitzats.
El departament encapçalat per la ministra Milagros Tolón proposa una flexibilització dels mitjans personals i materials en els col·legis ordinaris perquè funcionin com a eines temporals i complementàries a l’aula. Així mateix, el pla estableix mesures per prevenir la segregació escolar i promoure metodologies basades en l’accessibilitat universal, el disseny de currículums adaptats i el respecte a la diversitat funcional.
Estabilitat docent i sistema d’avaluació del pla
El full de ruta contempla l’increment i l’estabilitat de les plantilles de professorat i del personal d’assessorament per consolidar equips de treball permanents. Aquesta línia d’acció respon a les demandes de millora laboral expressades pel col·lectiu docent en les darreres setmanes. De la mateixa manera, el text fixa la formació continuada en accessibilitat i inclusió com un eix prioritari, integrant la col·laboració de les famílies i l’ús de tecnologies com la intel·ligència artificial.
L’avaluació i seguiment de les mesures anirà a càrrec del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, les comunitats autònomes, el Consell Escolar de l’Estat, el Fòrum per a la Inclusió Educativa de l’Alumnat amb Discapacitat, així com organitzacions socials i universitats. El document ha estat analitzat i validat per l’Agència Europea per a les Necessitats Educatives Especials i l’Educació Inclusiva.
«Una escola inclusiva no beneficia només a qui necessita més suports, sinó que afavoreix a totes i a tots, millora la convivència, enforteix la igualtat d’oportunitats i construeix una societat més cohesionada. L’educació inclusiva és un dret», van concloure des de l’administració central.
