L’estudi ‘Accés a l’habitatge i necessitats de suport de les persones amb discapacitat física a Espanya’, presentat aquesta setmana en el marc dels diàlegs de l’agència de notícies Servimedia, va revelar que el 84% de les persones enquestades necessiten suports per fer les seves activitats de la vida diària”.
En aquest sentit es va manifestar la directora de l’Àrea d’Autonomia Personal i Vida Independent d’Impulsa Igualtat, Myriam Arnáiz, que va instar les institucions i les constructores que “escoltin les persones amb grans discapacitats i les seves necessitats de suports”. “Moltes de elles viuen a cases particulars”, i va afegir que el suport que reben procedeix “de familiars o fins i tot d’amics propers”.
Segons les dades abocades per l’informe presentat aquesta setmana “el 68% dels enquestats manifesta que aquests suports són insuficients”
Diferència per comunitats
L’esdeveniment va comptar a més amb la participació del president de la Plataforma Estatal Impulsa Igualtat, Fran Sardón, que va tornar a posar sobre la taula “la figura de l’assistent personal”. “La llei que recull la figura de l’assistent personal és l’última que s’ha desenvolupat” davant d’altres que tenen a veure amb “la institucionalització de les persones amb discapacitat”, com les residències o els centres de dia que sí que han avançat, ha apuntat .
Sardón va recordar que “s’ha arribat a un acord de mínims a l’últim moment en el marc de la Direcció General de l’Imserso i de les comunitats autònomes” i que existeix “una gran disparitat en l’àmbit territorial quant al desenvolupament d’aquesta prestació” .
De fet, “hi segueix havent comunitats que no han donat cap prestació per a l’assistència personal”, mentre que d’altres com “Castella i Lleó amb 2.000 prestacions” lidera la llista de les més actives en aquest àmbit. Per contra, Extremadura, Illes Canàries i Castella-la Manxa se situen a la cua, va assenyalar.
El president d’Impulsa Igualtat es va referir al cas asturià on “el procés d’accés a una prestació d’assistència personal és tan complicat, et posen tantes traves que pràcticament és impossible accedir-hi”.
Així doncs, Fran Sardón es va mostrar convençut que cal dotar de “finançament més gran” la prestació d’assistència personal “perquè s’enlairi i sigui d’utilitat per a totes les persones amb discapacitat”. “No es pot convertir en una ajuda elitista des del punt de vista econòmic”, va asseverar. “Si no t’ho pots pagar”, va apuntar, “els estem dient que, per manca de recursos públics, no podran tenir una vida independent mai i això és un discurs demolidor”.
Compatibilitat amb altres prestacions
Per part seva, Myriam Arnáiz ha demanat que la figura de l’assistent personal “sigui compatible amb altres prestacions com la teleassistència” ja que en moltes comunitats no és així.
També va sol·licitar una inversió econòmica més gran en el tàndem entre aquesta prestació de l’assistent i l’ajut a domicili el servei del qual s’ha de reforçar. “Necessitem que es prestin més hores d’ajuda perquè hi ha molta gent a qui el copagament suposa un cost tan elevat que al final acaben renunciant a aquest servei i es veuen obligades a viure en alguna institució pública”, ha apuntat.
D’altra banda, ha subratllat que “les nostres famílies no estaran tota la vida amb nosaltres” i ha destacat la importància que “s’aportin aquests suports des d’edats primerenques per no viure amb inseguretat”.
En aquest sentit, Arnáiz va insistir en la rellevància que es compleixi el binomi accessibilitat i assistència personal per no haver de “dependre de suports familiars”.
Per acabar, Sardón va fer una crida a les administracions públiques, sindicats, sistema educatiu i Tercer Sector perquè es posin d’acord i escoltin la seva veu “perquè nosaltres som els que hem creat aquesta figura de l’assistent personal que neix del sector de la discapacitat i no de l’administració pública com un altre tipus de suports”. “Això és una cosa que inventem nosaltres”, va afegir, comentant que ells definiran “com volem que aquesta figura es desenvolupi”.
