
El Servei de Neurologia de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón, en una aliança estratègica amb la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), ha dissenyat un dispositiu pioner basat en tecnologia radar per identificar la malaltia de Parkinson en les seves etapes més primerenques. Aquest sistema d’anàlisi de la locomoció permet localitzar anomalies en el caminar de forma accessible i còmoda, suposant un salt qualitatiu respecte a les exploracions neurològiques tradicionals que, sovint, no poden detectar canvis tan subtils.
L’eficàcia del sistema ja ha estat contrastada, mostrant una capacitat per diferenciar subjectes sans de pacients diagnosticats amb un rendiment similar a altres tecnologies més complexes. El doctor Francisco Grandas, cap del servici de Neurologia del centre, ha destacat la versatilitat d’aquest projecte: «Amb aquest projecte s’obre la possibilitat d’estudiar la marxa en pacients no solament parkinsonians, sinó en aquells potencialment amb risc de patir aquesta malaltia amb una prova que no només es pugui realitzar en situacions experimentals, sinó en un àmbit més rutinari».
Des de la vessant tècnica, l’enginyer de la UPM, Juan Ignacio Godino, ha detallat que el mecanisme utilitza l’emissió d’ones de radiofreqüència i l’anàlisi de l’eco mitjançant l’efecte Doppler. Aquesta tecnologia, comparable al canvi acústic que produeix una ambulància en moure’s, monitoritza paràmetres com la velocitat dels peus, la longitud de la gambada o el moviment del tronc. Aquestes dades faciliten la detecció de la fase prodròmica del Parkinson, el període en què el trastorn motor encara no és prou evident per a un diagnòstic clínic convencional.
Actualment, l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón lidera una recerca amb tres grups de control per perfeccionar l’eina: cent persones amb alt risc genètic o familiar, cinquanta pacients amb diagnòstic recent i un grup d’individus sans. La neuròloga Valle Pérez del Olmo ha assenyalat que els resultats preliminars són esperançadors, ja que les persones en risc presenten patrons intermedis de marxa. Aquest marcador primerenc és fonamental per a l’aplicació de nous tractaments experimentals que requereixen una intervenció en les fases inicials de la malaltia per ser més efectius.

