Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha revelat que els gestos i la prosòdia – els aspectes rítmics i melòdics de la parla – són essencials per a la comprensió del llenguatge en infants amb Trastorn de Desenvolupament del Llenguatge (TDL). Aquest trastorn, que afecta aproximadament dos nens per aula, dificulta l’adquisició i l’ús del llenguatge, malgrat que no estan afectats per altres problemes auditius, intel·lectuals o neurològics. L’estudi confirma que aquestes ajudes també són útils per a nens amb un desenvolupament típic del llenguatge, però el seu benefici és més notable en aquells amb TDL.
Albert Giberga, estudiant de doctorat i investigador del Grup de recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL) de la UOC, explica que “els resultats són especialment útils per aplicar-se en entorns escolars amb infants amb TDL, en què mestres i logopedes poden incorporar intencionadament gestos i entonació per facilitar la comprensió pragmàtica d’aquests nens i nenes. Aquestes estratègies serviran per millorar les interaccions quotidianes i les activitats d’aprenentatge”. La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ha estat publicada a la revista Journal of Communication Disorders i també hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Xile.
L’estudi, que va comptar amb la participació de 45 infants amb desenvolupament típic i 34 amb TDL, d’entre 5 i 10 anys, va utilitzar un sistema de seguiment ocular (eye-tracking) per registrar les seves respostes i processament de la informació en temps real. En el primer experiment, es va observar que només la prosòdia era suficient per comprendre significats simples, com les preguntes. No obstant això, en el segon experiment, on havien de comprendre significats més complexos i no literals (com les peticions indirectes), els gestos van jugar un paper decisiu.
Giberga afirma que “ja fa dècades que sabem que la prosòdia de la parla és important per a la comprensió del llenguatge, i ara fa poc temps que està creixent l’interès també per altres pistes, com els gestos, que abans es consideraven fora del llenguatge. Cada vegada hi ha més evidències que també tenen un paper clau, especialment per entendre missatges complexos, perquè ens ajuden a desambiguar i aclarir el significat”. Els investigadors van utilitzar gestos freqüents en el català, com inclinacions de cap i moviments de mans, que van ser determinats a partir de l’observació d’adults parlant en situacions quotidianes.
Ara, els investigadors es plantegen els pròxims passos de la seva recerca. Un cop confirmats els resultats en nens amb TDL, s’estudiarà el paper d’aquestes pistes comunicatives en infants amb autisme. La comprensió del llenguatge oral és sovint una de les dificultats en aquests nens, que també tenen problemes per processar informació auditiva i visual. L’estudi vol determinar si les pistes prosòdiques o les gestuals són les més efectives per a ells. Giberga explica que, a més dels experiments, “ens interessa saber què passa en la comunicació entre adults i infants en situacions més quotidianes, en què pares i mares d’infants amb autisme apliquen aquestes estratègies per comunicar-se amb els seus fills”.
