El 2025 es compleixen 50 anys de la mort de Francisco Franco i 80 anys del final de la Segona Guerra Mundial. Quan acaba l’opressió i l’autoritarisme individual, reneix la col·lectivitat. La fi d’aquests conflictes representa el ressorgiment de l’esperit col·lectiu i el sentiment democràtic. Quan es defensa un entorn col·lectiu és sempre accessible per a tothom. Es defensa la humanitat, la democràcia i el bé comú.
El col·lectivisme, en la seva essència, implica l’organització i la resistència d’un grup per a assolir objectius comuns, prioritzant el benestar col·lectiu sobre els interessos individuals. Penso que la diversitat funcional també defineix la diversitat del col·lectiu. El col·lectivisme porta a formar cooperatives.
Aquest estiu vaig passar part de les meves curtes “vacances” al Delta de l’Ebre. Va ser una experiència genial, encara que vaig patir la inaccessibilitat a Tortosa, on em vaig allotjar. Em vaig allotjar al Parador Nacional que no és accessible. No funcionaven alguns ascensors i vaig haver d’accedir a l’habitació pujant escales. Diuen que properament faran una reforma per fer-ho accessible, però mentrestant no hi ha res planificat. També és inaccessible accedir a la piscina del Parador per falta d’ascensor, per això vaig haver de banyar-me a la piscina municipal. Aleshores em vaig adonar que importen tant les intervencions accessibles com el seu manteniment.
El museu de Gandesa dedicat a la Guerra Civil exalça la col·lectivitat… però aquesta vegada es van oblidar de mi, i em van excloure. La meva pregunta és com pot un museu lloar el col·lectivisme i excloure grups vulnerables
A la ciutat de Tortosa les cruïlles amb pas de zebra tenen el gual rebaixat, però no n’hi ha semàfors. En creuar t’arrisques força, especialment si tens diversitat visual. Falta dissenyar turisme accessible perquè el castell de Miravet és a un cim i no hi ha ascensor. Així que no el vaig poder visitar. Manca preocupació per integrar a l’entorn el col·lectiu de persones amb diversitat funcional. Aquesta visita m’ha fet reflexionar sobre els col·lectius en estat d’emergència, i com la vulnerabilitat ens porta a buscar suport al grup.
També vaig anar a Gandesa, on vaig visitar el museu dedicat a la batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil. Crec que és un dels pocs museus dedicat monogràficament a la guerra Civil. La batalla de l’Ebre va destacar per la crueltat i perquè els republicans van resistir col·lectiva i efectivament a les tropes nacionals. És el pleonasme del col·lectivisme. El col·lectivisme durant la Batalla de l’Ebre a la Guerra Civil Espanyola va ser una de les característiques principals del bàndol republicà. Així va ser especialment a les zones controlades per les milícies obreres, i a les àrees on es van implementar polítiques d’organització comunista i anarquista. Aquest sentit de col·lectivisme va reforçar el sentit de les cooperatives.
El museu té escales per entrar-hi. Hi ha un elevador, però la senyora encarregada del museu no sap com funciona, així que vaig haver d’entrar per la porta del darrere. És un museu que exalça la col·lectivitat de la Guerra Civil… però aquesta vegada es van oblidar de mi, i em van excloure. La meva pregunta és com pot un museu lloar el col·lectivisme i excloure grups vulnerables.
Durant el viatge, vaig recórrer part de la zona de l’Ebre amb cotxe. Vaig visitar la platja, les muntanyes de Gandesa i els arrossars. És una zona molt rica en paisatge i història, però també es pot sentir l’impacte de la Guerra Civil i com segueix afectant el col·lectiu i la gent amb diversitat funcional. Cal dir-los que l’accessibilitat és important perquè defensa la col·lectivitat.
