En la seva intervenció, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga ha celebrat la recent modificació de l’article 49 de la Constitució Espanyola, que reconeix el dret a la inclusió de les persones amb discapacitat. No obstant això, ha advertit que “aquest reconeixement ha de traduir-se en mesures concretes i efectives” i ha reclamat una reforma profunda de la normativa sobre discapacitat per a complir amb aquest mandat constitucional.
Un dels punts clau de les reivindicacions de COCEMFE és la necessitat de promoure l’autonomia personal de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, Queiruga ha exigit que es reforcin les prestacions per a la promoció de l’autonomia i prevenció de la dependència, i que es faci una aposta decidida per l’assistència personal com a eina per a garantir la llibertat d’elecció de les persones amb discapacitat en el seu projecte de vida.
L’accessibilitat universal és un altre dels eixos centrals de les reivindicacions de COCEMFE. Queiruga ha denunciat les barreres arquitectòniques que encara persisteixen en moltes ciutats i pobles, i ha exigit la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal per a facilitar la realització d’obres d’accessibilitat en els edificis.
En l’àmbit laboral, COCEMFE reclama una nova Llei d’Inclusió Laboral que orienti i reforci les polítiques actives d’ocupació per a persones amb discapacitat. Queiruga ha assenyalat que les persones amb discapacitat pateixen una discriminació estructural en el mercat de treball, amb taxes d’ocupació, activitat i desocupació molt inferiors a la mitjana.
En l’àmbit educatiu, COCEMFE defensa una educació inclusiva com a única manera de garantir el dret a l’educació de totes les persones, amb independència de les seves capacitats. Queiruga ha reclamat mesures per a prevenir la institucionalització de la infància i per a reduir les sobrecàrregues familiars.
COCEMFE també exigeix que es tingui en compte la perspectiva de gènere en totes les polítiques sobre discapacitat. Queiruga ha assenyalat que les dones amb discapacitat pateixen una doble discriminació, per gènere i per discapacitat, i ha reclamat mesures específiques per a abordar aquesta situació.
En l’àmbit sanitari, COCEMFE reclama que les persones amb discapacitat física i orgànica siguin considerades com a grup d’interès prioritari. Queiruga ha exigit una equitat territorial real en l’accés a l’atenció sanitària i una major cooperació entre el sistema de serveis socials, el sistema sanitari i la resta dels sistemes, sobre la base d’un model sociosanitari integrat i inclusiu.
COCEMFE també ha denunciat la reducció del finançament que han patit les seves entitats en els últims anys. Queiruga ha exigit un repartiment just i equitatiu dels recursos disponibles, així com un canvi de model que proporcioni un finançament estable a les entitats que treballen amb persones amb discapacitat.
