L’atenció social a les persones vulnerables a Catalunya patirà un retrocés pressupostari. L’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials ha fet públic un informe on revela que Catalunya veurà reduïda la seva partida econòmica durant el 2026 com a penalització per la seva mala gestió, en no haver assolit les fites de millora assistencial vinculades als fons que s’havien acordat amb l’executiu central. Aquesta retallada s’emmarca en un context de fortes desigualtats territorials on Catalunya es troba a la cua de l’Estat en inversió neta de dependència per habitant, registrant una de les xifres més baixes amb només 247,3 euros de mitjana l’any passat, un contrast evident amb els 479,8 euros que destina el País Basc.
A nivell global, el balanç del 2025 detalla que l’Atenció a la Dependència va mobilitzar una inversió pública total de 13.734 milions d’euros. D’aquesta quantitat, les comunitats autònomes van finançar el 72,6% del pressupost total, aportant un global de 9.976 milions d’euros, mentre que l’Administració General de l’Estat va cobrir el 27,4% restant, injectant 3.758 milions d’euros. L’aportació de l’administració central va augmentar en 185 milions d’euros per fer front a l’increment d’usuaris atesos i va sumar 500 milions d’euros addicionals derivats de la nova normativa específica per a l’ELA. En paral·lel, el cost mitjà anual per persona beneficiària a l’Estat es va situar en 8.417 euros, dels quals el govern espanyol en va aportar 2.306 i les autonomies 6.111, evidenciant-se una gran bretxa entre el territori basc (14.384 euros) i Aragó, que tanca la llista amb 7.159 euros.
Un dret bloquejat a les portes de complir dues dècades
Davant les llistes d’espera i les diferències en la gestió com la de Catalunya, l’organització social reclama canvis profunds en el sistema de repartiment de fons. En el seu comunicat, els gerents van manifestar: “Seguim reclamant que la AGE tiene que aumentar la financiación al menos en mil millones cada año para que se reduzcan la lista de espera y se incrementen las cuantías de las prestaciones y las intensidades de los servicios, además de permitir compatibilidades”. Per a l’entitat, el finançament per persona potencialment dependent continua mostrant carències i situa col·lectius de regions com Galícia, les Illes Canàries i la Regió de Múrcia en situació de desavantatge.
L’associació lamenta que les traves administratives impedeixin el correcte funcionament d’una estructura assistencial que compta amb el suport de la majoria de forces polítiques. “Pocos asuntos de Estado alcanzan tanto consenso y son de tanta urgencia social como la atención a las personas en situación de dependencia”, va advertir el col·lectiu de directors. Segons la seva anàlisi, l’aplicació pràctica de l’esperit original de la ‘Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las Personas en Situación de Dependencia‘ aprovada l’any 2006 continua estancada, concloent de manera contundent que “después de casi 20 años la dependencia es un derecho pendiente” i que el potencial complet de la llei es manté sense desenvolupar.
