Els alumnes amb necessitats educatives especials es podran escolaritzar en centres ordinaris i, excepcionalment, les famílies podran sol·licitar l’escolarització en un centre d’educació especial per a l’alumnat amb discapacitat greu o severa.
Aquesta és una de les principals novetats del Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu que ha aprovat avui el Govern. Aquest nou Decret del Departament d’Ensenyament suposa un avenç respecte de l’anterior norma de 1997, atès que es regula l’atenció educativa de tot l’alumnat, no només de l’alumnat que presenta necessitats educatives especials (NEE).
Els objectius són garantir que tots els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya siguin inclusius mitjançant l’establiment de criteris que orientin l’organització i la gestió dels centres; l’ordenació de mesures i suports per a l’atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots els alumnes, i la diversificació de l’oferta de serveis dels centres d’educació especial per esdevenir també centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris.
La norma estableix mesures i suports de tres tipus -universals, addicionals i intensius-:
– Universals: adreçades a tots els alumnes, les apliquen els professionals dels centres, i inclouen, entre d’altres, l’orientació, tutoria, avaluació i personalització dels aprenentatges. Són mesures destinades al 100% de l’alumnat.
– Addicionals: adreçades a alumnes en situació de vulnerabilitat o amb circumstàncies personals singulars, les apliquen els docents amb l’orientació dels mestres d’educació especial, i en formen part, per exemple, les aules d’acollida, el suport escolar personalitzat o mesures d’acció tutorial específiques. Es destinen aproximadament al 15% de la població escolar.
– Intensives: són actuacions extraordinàries adaptades als alumnes amb necessitats educatives especials –a l’entorn d’un 5% dels alumnes-; les apliquen professionals d’educació especial, orientadors o especialistes en audició i llenguatge; i les constitueixen els suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), les unitats d’escolarització compartida (UEC) o els programes d’aules integrals de suport (AIS). Aquestes mesures i suports comporten l’elaboració d’un pla de suport individualitzat (PI).
El Pla de suport individualitzat és el document que recull les valoracions i decisions dels equips docents, així com la planificació d’actuacions i suports per donar resposta a les diferents situacions dels alumnes. L’equip docent ha d’elaborar el PI, la direcció dels centres l’ha d’aprovar i facilitar-ne la coordinació, i les famílies i l’alumne han de col·laborar en l’elaboració i el seguiment d’aquest.
La base del Decret és el concepte d’una escola per a tothom, que no exclogui ningú i que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats per a un èxit educatiu en un sistema que s’articula en xarxa a fi de garantir que tots els centres siguin inclusius per atendre la diversitat de tots els alumnes, amb atenció educativa de qualitat i amb oferta de formació al llarg de la vida amb itineraris personalitzats i flexibles.
La norma estableix la col·laboració i el treball en xarxa entre els centres ordinaris i els centres d’educació especial, que poden ser també centres proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR). És a dir, els docents i professionals de l’atenció educativa dels centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos poden oferir suport als docents i al personal d’atenció educativa dels centres ordinaris, a fi d’orientar-ne les actuacions amb l’alumnat amb necessitats educatives especials o bé desenvolupant programes de suport a la inclusió amb l’atenció directa dels alumnes.
La inclusió que fonamenta el Decret va més enllà del concepte d’escola inclusiva, posa a l’abast de l’alumne i del centre educatiu tots els agents educatius de l’entorn per tal que treballin en xarxa des de diferents centres educatius, serveis educatius i serveis sociosanitaris i socioculturals de l’entorn.
