S’accepta que un món més sostenible i ecològic és més eficient i millor. Produir energia renovable és més barat que no pas utilitzar energia fòssil. Però malgrat aquesta realitat les persones són escèptiques perquè no creuen que sigui més econòmic i que ajudi el medi ambient. Ens resistim a aquest canvi de paradigma cap a un món sostenible i ecològic. Aquesta realitat és poc coneguda i és vista com una notícia falsa.
De la mateixa manera que la sostenibilitat -encara que menys acceptada- la realitat de l’accessibilitat, a més d’ajudar la societat, genera beneficis econòmics. Vaig intentar destacar aquesta realitat a la meva recent presentació d’ESADE, a Barcelona, on vaig parlar dels beneficis econòmics de la diversitat funcional i l’accessibilitat. Fins i tot ho vaig portar a alguna cosa coneguda quan vaig preguntar als estudiants què pensaven de les polítiques anti-DEIA (Diversity / Equity / Inclusion / Accesibility) de Trump. Es van horroritzar d’aquestes polítiques i crec que van entendre els beneficis quan ho vaig explicar a la meva presentació.
Afirmo ara que els beneficis de la diversitat funcional a l’economia no són només acceptats a les ciències socials, però també té efectes beneficiosos en l’entorn físic. Barcelona és una ciutat líder en accessibilitat, però alguns polítics i la societat afirma que l’accessibilitat és molt cara. Aquesta valoració és només econòmica i no hi veuen altres beneficis. S’afirma que la diversitat funcional perjudica els negocis i l’arquitectura. Però la nova realitat és que molts beneficis de l’accessibilitat no es poden quantificar. La realitat és que els països i les institucions més riques són més accessibles. Cal crear un institut d‟accessibilitat per ajudar amb l’accessibilitat a Barcelona i alhora lluitar contra aquests prejudicis socials i econòmics.
El proper 29 d’abril participo en un debat sobre l’accessibilitat als habitatges. La meva opinió és que tenir habitatges accessibles és beneficiós per a tothom. El meu primer argument és econòmic. És més costós reformar edificis que fer-los accessibles des de la projecció inicial. També crec que l’accessibilitat, com ara la immigració, augmenta la participació de les persones. Permet punts de vista diferents i més participació.
És més costós reformar edificis que fer-los accessibles des de la projecció inicial. També crec que l’accessibilitat, com ara la immigració, augmenta la participació de les persones
En un món on 1 de cada 3 persones necessita accessibilitat, dóna una justificació per reformar l’habitatge. El que és ridícul és que només un 3% d’habitatges públics han de ser per llei accessibles. La realitat és molt pitjor quan, segons la Fundació Mútua de Propietaris, s’afirma que només un 0,6 % d’habitatges són accessibles. Més de cent mil persones mai no surten de casa per manca d’accessibilitat. Clarament hi ha una demanda al mercat per habitatges accessibles. És una alarma social, però les persones i els polítics/es no acaben d’entendre aquesta realitat.
Es veu molt car que els habitatges siguin accessibles, però en fer-los es revalora l’habitatge. També, quan són accessibles, es racionalitzen els espais i se n’aprofiten més, i s’amplien l’espai útil. Els habitatges accessibles és un bon negoci perquè els/les llogaters tenen més estabilitat, i permeten preveure un futur en què molta gent serà més gran.
Per acabar, l’argument social és que els habitatges accessibles generen més interdependència entre les persones. L’ajuda dels veïns és important per a una persona amb diversitat funcional. Es crea més comunitat quan es fa accessible la vivenda.
Davant d’aquests arguments, el negoci de l’accessibilitat hauria d’estar en alça, però la realitat és que tenim prejudicis i encara hi ha discriminació.
