En el context del Dia de les Àvies i dels Avis, que se celebra el 26 de juliol, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha volgut posar en valor la contribució vital de les persones amb discapacitat com a avis i àvies dins de les seves famílies. L’entitat aprofita aquesta data per reivindicar, a més, el seu dret inalienable a un envelliment actiu, digne i en condicions d’igualtat, assegurant que disposin de tots els suports necessaris per exercir plenament la seva ciutadania.
COCEMFE subratlla que aquest reconeixement ha d’anar més enllà del mer simbolisme i materialitzar-se en polítiques públiques concretes. Aquestes han de garantir una vida plena i autònoma també en l’etapa de la vellesa. Malgrat enfrontar-se sovint a barreres significatives de tipus físic, econòmic i social, moltes persones amb discapacitat assumeixen un paper crucial com a figures afectives, referents familiars i, en nombrosos casos, com a cuidadors principals dels seus néts i nétes.
Un estudi recent realitzat per la mateixa confederació, titulat “Estudi d’investigació sobre la situació de les persones amb discapacitat des de la perspectiva de l’envelliment“, ha posat de manifest una notable desconnexió entre el marc legislatiu existent i l’aplicació efectiva d’un enfocament social a les polítiques públiques. Les conclusions de l’estudi revelen que els patrons d’atenció en els equipaments socials continuen dominats per un model assistencialista. En aquest sentit, Anxo Queiruga, president de COCEMFE, és contundent: “L’envelliment de les persones amb discapacitat no pot continuar sent ignorat per les polítiques públiques“. I afegeix que “Cal reconèixer aquesta etapa de la vida com a clau en la trajectòria vital de moltes persones amb discapacitat, que han de tenir tots els suports, recursos i oportunitats per viure-la en plenitud.”
En aquest marc, COCEMFE recorda que actualment s’està tramitant al Parlament la reforma de les lleis de discapacitat i d’autonomia personal. COCEMFE ha realitzat aportacions significatives a aquesta normativa, algunes de les quals ja s’han incorporat a l’avantprojecte que el Consell de Ministres va aprovar la setmana passada. L’organització continua treballant amb els grups polítics per tal de millorar el text durant el tràmit parlamentari i assegurar que tots els drets d’aquest col·lectiu, reconeguts per la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides, estiguin plenament garantits en totes les etapes de la vida.
Queiruga expressa les expectatives de l’entitat respecte a aquesta reforma: “Esperem que aquesta reforma serveixi per trencar amb el model assistencialista encara vigent i promogui un enfocament de drets, accessibilitat i suports personalitzats, també a la vellesa.” I remarca amb convicció: “Les persones amb discapacitat tenim dret a envellir amb dignitat i sense veure’ns obligades a renunciar al rol familiar ni a la nostra autonomia.”
El president de COCEMFE adverteix que “Les pensions baixes, les llars inaccessibles, la manca de suport per a les tasques del dia a dia i l’absència de mesures específiques en salut, habitatge o serveis socials provoquen situacions d’exclusió severa en moltes persones amb discapacitat.” I subratlla amb èmfasi que “les persones grans amb discapacitat tenen dret a seguir prenent decisions.”
Per promoure un envelliment inclusiu i actiu, COCEMFE destaca algunes de les mesures proposades en el seu “Estudi de recerca sobre la situació de les persones amb discapacitat des de la perspectiva de l’envelliment“. Aquestes inclouen la incorporació transversal de la discapacitat en totes les polítiques d’envelliment, la garantia de serveis d’assistència personal adaptats a les persones grans amb discapacitat, l’augment de l’accessibilitat en habitatges i entorns urbans (especialment en zones rurals), la millora de l’accés a tecnologies de suport, salut, transport i recursos comunitaris, i la promoció de programes d’envelliment actiu, formació digital i activitats culturals accessibles.
Així mateix, COCEMFE defensa la necessitat d’impulsar polítiques públiques que assegurin recursos per a accions de prevenció. Aquestes accions han d’anticipar i reduir les situacions de dependència associades a l’envelliment, posant especial atenció en les persones amb discapacitat. Això implica una actuació primerenca per prevenir el deteriorament de la salut, la pèrdua d’autonomia o la intensificació de discapacitats ja existents. Aquesta prevenció ha de basar-se en mesures específiques com la promoció d’entorns accessibles, el suport a la vida independent i l’autonomia personal, el foment de l’activitat física i una atenció sanitària ajustada a les necessitats en un entorn sociosanitari que garanteixi una atenció coordinada.
Queiruga conclou la seva intervenció amb una reflexió profunda: “Una societat que cuida la gent gran, i especialment els que tenen més necessitats de suport, és una societat que aposta pel més bàsic: el respecte a la dignitat humana i dels principis de justícia i igualtat. L’envelliment amb discapacitat ha de ser una de les prioritats política i social.”
