La crisi climàtica no es manifesta únicament a través de fenòmens físics i impactes ambientals; també està generant una conseqüència cada cop més palpable en la salut mental de la població. Aquesta preocupació és especialment evident entre les generacions més joves i aquelles persones més sensibilitzades amb el medi ambient. Durant períodes de temperatures extremes, ja siguin estivals o hivernals, i en moments puntuals marcats per episodis greus d’inclemències meteorològiques, s’observa un augment de consultes a psicòlegs i psiquiatres relacionades amb l’ecoansietat. Aquest malestar s’agreuja per la sobreexposició a informacions catastrofistes i projeccions a llarg termini que generen incertesa i una creixent sensació de descontrol.
Els darrers mesos de juny i juliol han estat particularment complexos en aquest sentit. S’han registrat temperatures de rècord arreu del país, amb previsions que apunten a futurs increments fins als 50 graus. Incendis forestals han devastat més de 4.000 hectàrees en total a comarques com el Baix Ebre, la Segarra, la Noguera, l’Anoia i el Pallars Jussà. Paral·lelament, pluges intenses, en episodis com la DANA, han descarregat amb força, deixant imatges impactants com la de l’hospital de Vilafranca del Penedès, que va quedar inoperatiu temporalment.
Què és l’ecoansietat?
L’ecoansietat es defineix com l’angoixa causada pel temor a un cataclisme ambiental provocat pel canvi climàtic. Aquesta por genera una profunda preocupació i incertesa pel propi futur i pel de tota la humanitat, podent arribar a dificultar greument el dia a dia de les persones afectades.
Qui és més propens a patir-la?
Les persones més susceptibles a l’ansietat climàtica són els joves, aquelles amb antecedents emocionals o amb una alta sensibilitat ambiental. No obstant això, els professionals alerten que “no s’ha de caure en estereotips o biaixos”. Laura Sánchez, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental d’Adults de Ciutat Vella (CSMA) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, assegura que “el malestar i l’angoixa per la situació climàtica pot aparèixer en perfils molt diversos i de forma no sempre visible”. Segons Sánchez, és “clau mantenir una actitud oberta, empàtica i atenta per detectar possibles judicis davant de qualsevol persona que mostri malestar”.
Com es pot prevenir i gestionar?
La incertesa davant del futur climàtic posa de manifest la nostra incapacitat de controlar-ho tot. En aquest sentit, “aprendre a afrontar aquesta limitació és una part important del procés d’adaptació” al nou paradigma climàtic.
La psicòloga Laura Sánchez proposa diverses estratègies pràctiques per gestionar l’angoixa climàtica en el dia a dia:
- Participar en accions locals o comunitàries: Actes com neteges de parcs, plantacions d’arbres, campanyes de reciclatge o la creació d’horts urbans poden ajudar a sentir-se útil i part de la solució.
- Connectar amb la natura: Passar temps a l’aire lliure o en espais verds.
- Limitar l’exposició a notícies i xarxes socials: Això ajuda a evitar la sobrecàrrega informativa i la sensació de catastrofisme.
- Fomentar la connexió social i el suport emocional: Participar en grups locals, tallers o xerrades on es puguin expressar les preocupacions i emocions relacionades amb el canvi climàtic.
- Acceptar les pròpies contradiccions: Reconèixer que no sempre és possible fer tot el que es voldria per protegir el planeta i acceptar les limitacions. Això pot contribuir a reduir la culpa i l’estrès.
Finalment, Sánchez conclou que el més important és “trobar un equilibri entre la preocupació pel futur i la vida present”. En aquesta tasca, “hi poden ajudar tant els professionals de la salut mental com la xarxa que envolta i acompanya la persona angoixada”.
